Pàgina 26

La nit del 2 al 3 de maig, un ciutadà es va desplaçar fins en el centre de salut de Benicarló (al Baix Maestrat) perquè no es trobava bé. Segons aquesta persona, quan va parlar en valencià, la metgessa li va dir que si no s'expressava en castellà «podia anar-se'n del centre sanitari». Finalment, aquest ciutadà no va rebre assistència sanitària i va presentar una reclamació davant del Departament de Sanitat de Vinaròs, el qual va respondre amb un escrit en castellà. Segons la metgessa, en cap moment es va negar a atendre el malalt, fou ell qui no va acceptar que ella li parlara en castellà.

En la resolució del Síndic de Greuges s'alerta de dos fets: la metgessa no tenia coneixements de valencià i la Conselleria va respondre en castellà una reclamació presentada en valencià. D'acord amb la resposta de Sanitat, la metgessa era estrangera i tenia dificultats amb el valencià. Per al Síndic, «el més important és disposar de personal que atenga els ciutadans, i no pot limitar-se el nombre de treballadors per no tindre coneixements de valencià». Ara bé, els ciutadans poden triar la llengua cooficial en la qual relacionar-se, i com que l'administració «ha de ser un referent en l'ús del valencià», el Síndic recomana que es fomenten els cursos de formació lingüística dels empletas públics de la Conselleria de Sanitat, perquè siguen capaços d'atendre en valencià si es tracta de personal estranger.

Només cal fer una ullada a les resolucions que apareixen en la plana del Síndic de Greuges per comprovar com la Generalitat incompleix de forma sistemàtica la Llei d'Ús. Segons denuncia l'STEPV i Escola Valenciana, no arriba al 2% el nombre de funcionaris de la Generalitat que ocupen plaça amb un perfil lingüístic. En una pregunta parlamentària presentada al Congrés per ERC, l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero afirma que en les escoles de les forces de seguretat estatals no es porten a terme accions perquè els futurs agents tinguen coneixement de la llengua catalanovalenciana. Ara bé, en la resposta de l'executiu, s'assegura que encara que en la documentació oficial per als ciutadans per regla general s'utilitza el castellà, la llengua catalanovalenciana està normalitzada entre aquests funcionaris que depenen de l'administració estatal. Aquesta afirmació, però, xoca amb la realitat, i és que si un ciutadà s'expressa en valencià davant d'un membre de les forces de seguretat estatal, té tots els números per tindre una discussió per parlar en valencià.