El nou rector de la UV es decidirà entre Morcillo i García Benau

Aquest dimarts s'ha disputat la primera volta de les eleccions en què es decideix el nou equip rectoral que es farà càrrec de la Universitat de València. Les candidatures encapçalades per l'historiador Antoni Furió i per l'economista Vicent Soler van quedar en tercer i quart lloc respectivament, amb el 21,61% dels vots la de Furió i amb el 18,43 la de Soler. La participació no va superar el 17,45%. El nombre total de votants fou de 10.015 persones. Pel que fa als col·lectius que tenen dret a vot, el Personal Docent Investigador (PDI) es va situar al capdavant de la participació amb el 87,75%, seguit pel Personal d'Administració i Serveis, amb el 72,97%.

Com ja és habitual, l'abstenció entre els estudiants fou molt alta, ja que quasi el 90% no van participar en les eleccions. Pel que fa al suport als candidats, el PDI doctor va donar suport a la candidatura d'Esteban Morcillo, mentres que el PAS i els estudiants van optar per María Antonía García Benau. Una part molt important dels vots d'Antoni Furió va vindre del personal investigador. El rectorat de la UV es decidirà en segona volta entre les candidatures que encapçalen Esteban Morcillo, catedràtic de Farmacologia, i María Antonía García Benau, catedràtica d'Economia Financera i Comptabilitat.

Comentaris

Afegeix nou

<< Begin < Anterior 1 2 Següent > Final >>

conxa - Gràcies Soler

|03-03-2010 21:29:28

Gràcies Soler:

Li has fet el joc als espanyols. Un 2% ha sigut sugicient
perquè Benau passara a la segona tanda. Clar, ara, no traurà ni un volt més.
El 40% nacionalista es quedarà sense votar. Senyors d'ERPV i EU. Si feu el
mateix, al Bloc fora del parlament i endavant els espanyols. Visca el PPSOE.
Vosaltres sereu els responsables. Vergonya, caballers, vergonya!

Respon

Ausiàs March - Més enllà....

|03-03-2010 16:08:24

Més enllà de punts de vista polítics, l'explicació de la distribució de
vots és, al meu entendre, fruit de les àrees d'influència, és a dir la
doctor Benau ha guanyat vots al sector de Tarongers mentre que el doctor
Morcillo ha triomfat en l'àmbit de ciències. Tanmateix, aquest propagandisme
fa que el resultat aconseguit per Furió tinga encara més valor.

Respon

Manel - D'acord

|03-03-2010 14:52:30

Alma, precisament d'això anava el meu comentari, en part.

Respon

Alma - La síndrome de la divisió

|03-03-2010 14:23:26

Els dos candidats valencianistes o nacionalistes s'anulen entre ells, com a
metàfora del país. A les pròximes eleccions, l'electorat valencianista podrà
triar entre tres opcions: Compromís, ERPV i EU. O algú dubta que EU farà la
campanya més "valencianista" que mai per llevar-li vots al
Compromís/Bloc? I passarà el mateix: a les futures Corts, només PP i PSOE.
Negre futur per a un país que s'afona.

Respon

Manel - Massa valent?

|03-03-2010 13:27:47

Potser el que li ha fallat a Furió ha estat, primer l'efecte "Front Popular
de Judea", çò és, que ell i Soler no anaren junts a les eleccions. Açò
és molt típic al nostre país, fer-se fort en la petita diferència i no veure
o no voler veure les grans semblances.
I segon, la valentia amb què ha
format un equip molt carregat de científics en una universitat, que en alguns
campus, vol ser docent i es pensa que la investigació ja es fa al CSIC.
Senyors, la facultat de física està entre les 100 primeres del món en
resultats científics... Això cal potenciar-ho. Si mireu els resultats, a
ciències és on més ha tret Furió. Ara, en aquesta universitat això és
arriscar massa... lamentablement.

Respon

Manel - Aigualits

|03-03-2010 12:38:45

Qualsevol rastre d'una Universitat de país, després de 8 anys i ara 4 més,
comença a aigualir-se. La Universitat, que comença a semblar-se, com no podia
ser d'un altra manera, a la societat valenciana, està deixant de ser un far de
racionalitat per convertir-se en un lloc d'ensenyament sense major profunditat
que els continguts de les assignatures. No formem persones per dirigir un país,
formem llicenciats, números. I, evidentment, la dreta valenciana ja s'encarrega
que siga la Universitat la que s'acoste a la societat, i no a l'inrevès. Al
final, la irracionalitat al poder. Patriotismes bananers i poca gràcia.

Xiquets, això s'enfonsa.

Respon