Els orígens del castell es remunten a l'època islàmica, en el segle XII, i va ser conquerit durant l'expansió cristiana en el XIII. La fortificació es troba dalt d'una muntanya des de la qual es domina el riu Serpis i a la vora es troba aquest municipi del Comtat. El castell és de planta poligonal i disposa d'un doble recinte fortificat. La plataforma que l'envolta arriba a 3.000 metres quadrats i es diferencia la zona oriental, ocupada per l'àrea habitada, i l'oriental, en què es trobava l'aljub. L'estat de conservació no és del tot roín perquè en alguns casos els murs arriben a quinze metres mentres que la torre millor conservada frega els vint metres. La presència de motlures i de mènsules, a més a més dels buits de les bigues permetrien restablir els pisos originals. Històricament és un dels pocs castells associats als documents de la conquesta i explica la forma i la manera com es va implantar la societat cristiana. El castell va servir de seu a l'orde de Montesa.
Des d'un punt de vista lligat a l'arquitectura, cal destacar la planta del recinte feudal -a l'estil aragonés- o els tres accesos perfectament conservats. La signatura del document de venda del castell de Perputxent ha tingut lloc a la seu de la Diputació d'Alacant, institució que vetlarà per protegir el recinte, conservar-lo i fer d'aquest espai un lloc important per al desenvolupament econòmic lligat al turisme.
Els orígens del castell es remunten a l'època islàmica, en el segle XII, i va ser conquerit durant l'expansió cristiana en el XIII. La fortificació es troba dalt d'una muntanya des de la qual es domina el riu Serpis i a la vora es troba aquest municipi del Comtat. El castell és de planta poligonal i disposa d'un doble recinte fortificat. La plataforma que l'envolta arriba a 3.000 metres quadrats i es diferencia la zona oriental, ocupada per l'àrea habitada, i l'oriental, en què es trobava l'aljub. L'estat de conservació no és del tot roín perquè en alguns casos els murs arriben a quinze metres mentres que la torre millor conservada frega els vint metres. La presència de motlures i de mènsules, a més a més dels buits de les bigues permetrien restablir els pisos originals. Històricament és un dels pocs castells associats als documents de la conquesta i explica la forma i la manera com es va implantar la societat cristiana. El castell va servir de seu a l'orde de Montesa. 
