5. No saben tampoc, que de les quatre preguntes n'han de triar només dos, i aquestes són les que sumen tres punts. No cal fer les quatre i mal valorades segons dóna a entendre el text... 
 
I ara, després d'alegrar-me del comentari de Josep, afegiré que els meus alumnes eixiren molt contents de la prova, perquè havien entés perfectament el text i pogueren relacionar-lo amb conceptes que havien estudiat i comprés respecte del tipus d'examen i el contingut. A més no sé que té de roí influenciar des de la Universitat, és que és millor fer-ho des d'un púlpit? 
 
Salut!!

Encara no heu llegit què diu Las Provincias sobre el text que ha eixit a la prova de valencià de selectivitat? NO T’HO PERDES. 
 
Mira que hi ha gent que li costa pensar amb les poques neurones que li deuen quedar. O potser les que li queden no li funcionen massa bé del tot. O per ventura eixe dia no tenia res més a dir i no sabia què escriure. O tal vegada buscava una oportunitat per enverinar les notícies que passen a casa nostra. 
La mala bava ignora algunes coses: 
1. Una òbvia, que els que escriuen coses com aquestes no s’aprendran mai encara que s’ho estudien en un PDC (Programa de diversificació curricular), un PAC o un PCPI (programa de qualificació professional I?... que substitueix els de garantia social), i és que el català és allò que alguns anomenen també valencià. 
 
2. Algú que escriu “La influencia que pueden ejercer las universidades a través de los exámenes de selectividad sobre la población estudiantil es evidente. Los alumnos están obligados a leerse el texto antes de responder a las cuestiones que se les plantea, tanto de carácter ortográfico como sintáctico.” L’autor que escriu açò hauria de fer-se mirar algunes coses, sobretot pel que fa a la part que remarque en negreta, perquè ja em direu què fa un alumne si no es llig el text abans de respondre les preguntes. Clar, ell/ella deu ser dels que no es llegia les preguntes abans de respondre i per això diu el que diu i escriu el que escriu, sense saber el que diu.  
 
3. “El texto es un alegato contra la prioridad que se está dando en el currículum educativo a la enseñanza del inglés a costa de minimizar el aprendizaje de las lenguas autóctonas”. Clar, com havia de saber que Tuson va escriure aquest llibre l’any 2001... si no s’ha llegit ni la referència bibliogràfica del llibre que apareix davall del text (perquè això de “referència bibliogràfica” li deu sonar a xinés)! Encara que clar, sí que sap que el text s’ha publicat a l’editorial Empúries, a Barcelona. Sap això i no sap l’any d’edició? Si les dades d’any d’edició, editorial i lloc de publicació apareixen totes juntes, com saben bé els nostres alumnes d’ESO, una darrere l’altra. Cosa curiosa! Això es diu manipulació informativa. Li podíem recomanar el llibre que Tuson acaba de publicar, Això és (i no és) Allò. La invenció de la metàfora, editat també a Barcelona per Ara llibres fa només unes setmanes; és un recorregut per les metàfores, per la manipulació del llenguatge, pels eufemismes benintencionats i pels criats amb mala bava. 
 
4. “El texto de Tusón fue elegido pese a que existe un gran elenco de autores valencianos con una amplia gama de textos publicados, desde el ensayo hasta la novela, sobre el que se hubiera podido escoger la pieza del examen”. Pobret (o pobreta, perquè a ca Internet no diu qui ha escrit el text), com que ignora moltes coses també desconeix que Tuson és valencià. Però tant se val, encara que ho sabera no ho diria, no fóra que caiguera en sac buit bona part de la seua argumentació. Aleshores hauria de buscar-se’n una altra, com ara que és un “valencià catalaniste”, “un venut a l’or dels catalans”, “un renegat de les seues arrells (o raïls!)” o coses per l’estil. Ja sabem que els especialistes es qualsevol ciència, mèdica, matemàtica o lingüística s’expressen en espanyol o, a tot estirar, en anglés, que són dues llengües que sí que valen, i si s’expressen en català ja no són tan bons, són uns localistes que fan papers per a una colla d’antipatriotes espanyols. 
 
I ara, després d’haver perdut una bona estoneta llegint la notícia i escrivint açò continuaré corregit els exàmens de selectivitat que tinc damunt la taula, perquè els alumnes que sí que s’han llegit el text, que sí que han fet una anàlisi d’acord a allò que han estudiat a les classes que han tingut durant tot el curs i que tenen esperit crític i saben valorar sense que una colla de cretins (em referisc a alguns periodistes, eh!, no penseu que em tire pedres a la teulada!) els diguen què cal que lligen i què cal que no lligen, aquests, dic jo, aquests sí que es mereixen la meua atenció. 
 
Salut i no vos feu mala sang 
 
Josep