Dur article de qui fóra el director de l'«Avui». La primera consideració és la constatació, per a Sanchis, d'un fracàs, en la mesura que el nacionalisme alternatiu a l'espanyol que es va insipirar en Joan Fuster no ha aconseguit ni de lluny els seus objectius. Vicent Sanchis esmenta les diferents formacions valencianistes que existien en els primers anys de la transició. Totes van naufragar electoralment i el PSPV es va integrar dins del PSOE. L'articulista qualifica Joan Lerma de polític «mediocre» i el fa responsable del posterior èxit del Partit Popular ja que el PSPV «va anar de renúncia en renúcia». Després de la dimissió de Joan Ignasi Pla, Sanchis esmenta l'intent des de Madrid d'impulsar Jordi Sevilla a la direcció dels socialistes valencians, però l'operació va fallar per culpa, afirma el periodista, de Joan Lerma. Pel que fa a la situació de casa nostra, Sanchis esmenta la substitució lingüística i parla de les ciutats d'Alacant i València, que han passat del monolingüisme en valencià al mnolingüisme en castellà. Les dades de Castelló no són molt millors, perquè Sanchis compara un estudi de finals del 70, segons el qual el 70% de la població parlava en valencià, amb l'actualitat, quan a tot estirar el 30% dels veïns es declaren valencianoparlants.