
Després d'Algemesí, ara en aquest municipi de l'Horta Oest els populars han decidit substituir la denomació oficial que es va emprar durant els anys de la preautonomia. A Torrent, l'equip de govern, format també pel PPCV, ha posat en marxa un referèndum amb el qual els veïns decidiran si es manté o s'elimina l'avinguda del País Valencià, la via més important de la ciutat. Des de Compromís per Paterna consideren que Lorenzo Agustí ha incomplit el protocol aprovat per unanimitat fa tres mesos i amb el qual es regula la designació de carrer. Segons aquest reglament, de cada nou carrers que es creen a la ciutat, tres han de portar nom de dona i d'aquesta manera equilibrar la proporció entre hòmens i dones en el nomenclàtor.
En un informe municipal, afirmen des de Compromís, s'assegura que el canvi de nom de l'avinguda del País Valenicà suposa incomplir el protocol, ja que segons aquest document, l'esmentada avinguda hauria de dir-se Maria Moros Aigües o bé s'hauria de deixar sense efecte l'acord municipal en què es va aprovar el protocol per retolar els carrers. Loles Ripoll, portaveu de Compromís per Paterna, considera que «ens trobem davant un capritx de l'alcalde que copia la idea de l'alcaldessa de Torrent, Maria José Català, i tots dos demostren així el tarannà reaccionari i sectari que tenen».
Ripoll recorda que la denominació País Valencià apareix a l'Estatut i s'associa a l'etapa de la lluita per les llibertats democràtiques. La regidora, a més, argumenta que, de la mateixa manera que cap polític canviaria de nom l'avinguda del Regne de València, ja que es tracta d'una denominació històrica i tradicional, «tampoc s'entén que es vulga eliminar un nom que es va retolar en 1979». Finalment, Loles Ripoll ha recordat que a la caserna militar de Daoiz i Velarte hi ha escuts amb l'àguila franquista, quan d'acord la Llei de la Memòria Històrica s'han d'eliminar els símbols franquistes dels edificis públics. L'edil també ha esmentat els carrers que porten el nom de persones vinculades a la dictadura, com és el cas de Vicente Mortes, que fou ministre de l'Habitatge, també Gerardo Salvador, alcalde de Paterna entre 1946 i 1970, o José Luis Villar Palasí, ministre d'Educació durant el franquisme. Compromís ja ha anunciat que demanarà que es complisca la legislació sobre aquesta matèria.