La sentència del jutge Javier Gómez Bermúdez en què declara innocents els responsables de l'únic diari que l'any 2003 es publicava íntegrament en llengua basca finalitza un procés que hauria d'haver conclòs molt abans. El 15 de desembre de 2006 el fiscal va demanar que es tancara el cas perquè considerava que no hi havia proves per fonamentar l'acusació. Aleshores ja feia quasi quatre anys que el periòdic no es podia adquirir als quioscs, després de l'operació policial del 3 de febrer de 2003. El magistrat de l'Audiència Nacional considera que l'informe elaborat per les forces de seguretat, i que dóna origen a l'acusació, ja va demostrar que Euskadunon Egunkaria no formava part de l'entramat d'empreses a través de les quals suposadament es finançava ETA. Gómez Bermudez argumenta que el punt de partida de la causa ja era feble, però va més enllà quan afirma que els pèrits que van comparéixer durant el juí van reconéixer que no s'havia investigat si a través de les seues planes el diari donava suport a ETA.
En aquest sentit, el magistrat sosté que no s'ha pogut demostrar que el periòdic publicara mai cap article a favor del terrorisme. Per tots aquests motius, les raons que van portar al jutge Juan del Olmo a clausurar Egunkaria no estaven basades en proves fefaents. Gómez Bermúdez també critica el procediment de les acusacions perquè tot pareix indicar que «primer es va decidir la conclusió, posterioment es van buscar els indicis i, finalment, es van rebutjar totes les explicacions que no donaven suport a aquesta conclusió». La gravetat d'aquesta afirmació suposa qüestionar tota la investigació judicial, que des d'un principi hauria estat viciada.
Les denúncies de tortures que van presentar els detinguts poden ser reals, segons el jutge, d'acord amb els informes mèdics que es van redactar en els centres de detenció. El magistrat, però, no s'atreveix a emetre una conclusió sobre aquests fets. El tancament temporal del diari com a mesura cautelar, d'acord amb la sentència, no encaixaria amb la legislació espanyola i afecta no només els lectors d'Egunkaria sinó la cultura basca en general, que va perdre l'única publicació diària en aquest idioma. La resolució del magistrat Javier Gómez Bermúdez és d'una gravetat que sorprén el poc ressò que han tingut algunes de les conclusions: des de les possibles tortures, passant per la falta de solidesa de les proves amb què es va justificar el tancament del diari i fins i tot l'acusació d'un procediment judicial, com a mínim, poc clar.
Davant de totes les veus satisfetes perquè l'estat de dret ha funcionat, malgrat els set anys que ha costat resoldre l'afer, hi ha tot un seguit de qüestions sobre les quals s'ha de reflexionar. El tancament del diari Egunkaria va suposar la fallida de l'empresa que l'editava i va implicar l'acomiadament de 140 persones. Fóra lògic que la societat editora reclamara els perjuís a l'Estat, que haurà d'assumir unes indemnitzacions astronòmiqes. La professionalitat del jutge que va ordenar l'operació està més que tocada, arran de la sentència, ja que es posa en dubte el procediment. Dos dels ara absolts van ser empresonats, respectivament, durant un any i mig i huit mesos, temps del qual difícilment poden ser compensats per cap quantitat econòmica. D'altra banda, molts dels comentaris desafortunats, quan no injuriosos, que sobre els detinguts es van realitzar a les ràdios i a la premsa escrita circulen aquests dies lliurament per la xàrcia. Encara que fóra per simple ètica professional, molts periodistes haurien de rectificar.
