El president del govern espanyol, en una reunió amb senadors i diputats socialistes, ha anunciat que l'executiu pretén reduir l'espai que els anuncis publicitaris ocupen a la televisió pública. La França de Nicolàs Sarkozy va posar en marxa aquesta mesura el passat cinc de gener, que en un principi ha suposat eliminar la publicitat entre les huit de la nit i les sis del matí en els canals públics. En un futur, una volta haja desaparegut totalment la publicitat de les televisions públiques de l'hexàgon, seran les cadenes privades, els proveïdors d'internet i els ciutadans els que, mitjançant imposts, financien la televisió pública. La decisió de Zapatero de ben segur que serà ben rebuda per les televisions privades, que acusen els mitjans públics de competència deslleial, ja que reben finançament de les administracions, i a més a més, competeixen pels anuncis en un moment com l'actual de reducció dels ingressos que provenen d'aquesta via. Ara bé, més enllà de la publicitat a la televisió pública estatal, cal un canvi de model en profunditat que vaja més enllà dels anuncis.
La programació de les televisions públiques és, en bona mesura i excepte en casos comptats, una còpia de les cadenes privades, i en aquest sentit tenen raó els operadors privats quan es queixen de competència deslleial. És possible una televisió pública en què es prime la informació, el debat i l'entreteniment sense caure en la manipulació política o en els programes en què predomina la xafarderia. Si bé les audiències són importants perquè ajuden a situar l'acceptació d'un espai, un projecte de qualitat i amb un cost raonable ha d'anar més enllà de la visió a curt termini i apostar per una televisió de format diferent. El deute que arrosseguen les televisions públiques només demostra que l'actual model és insostenible econòmicament i sovint aporta ben poc a allò que ofereixen les cadenes privades.
| Comentaris |
|
