«Èpica». Aquesta va ser la paraula amb què Mark Spitz va definir la gesta de Michael Phelps. 36 anys ha hagut d'esperar el nadador que va aconseguir set medalles a Munich 1972 perquè li formularen la pregunta ineludible. I no és per a menys, ja que els huits ors que s'emporta Phelps de Pequín han estat de 24 quirats autèntics. El nordamericà ha aconseguit aplegar uns registres esportius estratosfèrics -gairebé cada or ha suposat un rècord del món batut- amb l'espectacle propi d'unes olimpíades, ja que va guanyar els 100 metres papallona amb només una centèsima de diferència, tot remuntant en l'última braçada quan havia començat la cursa sisé, amb una eixida discreta.

I en el que és la prova espectacle per se d'uns Jocs Olímpics, els 100 metres llisos d'atletisme, el jamaicà Usain Bolt tampoc no ha fet curt. «Lightning Bolt» en anglés significa llampec, i mai un cognom no ha estat tan adequat, després del que s'ha pogut veure a Pequín. El jamaicà va guanyar la cursa amb una distància enorme respecte als seus perseguidors. I, de fet, això el va permetre córrer els darrers 20 metres mirant a un costat i a un altre, alçant els braços i celebrant el triomf. Així i tot, Bolt va aconseguir batre el rècord del món amb un registre de 9.69. Quina marca hauria pogut fer en cas d'haver corregut fins a l'últim centímetre al màxim? Impossible de saber, però potser el jovencíssim velocista (21 anys) puga aconseguir baixar fins i tot dels nou segons i seixanta centèsimes. El que sí que és clar és que la cursa serà recordada com la millor de tota la història dels 100 metres llisos.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post