Ignasi Mora és escriptor i periodista. Llicenciat en Filosofia Pura, ha col·laborat en diversos diaris i revistes. A més ha estat guionista gastronòmic a Canal 9 i director-gerent de l’ens municipal Gandia Televisió. Nascut a la capital de la Safor, és autor de cinc novel·les i dos llibres de relats. Amb «Ulisses II», ha guanyat el premi Mallorca 2007. Què ha suposat guanyar aquest guardó que s'atorga a les Balears? Més enllà de la quantitat econòmica, que és important sense dubte, ¿suposa un reconeixement al treball literari de tots aquests anys?
Suposa haver guanyat el premi més ben dotat de la literatura catalana. Simbòlicament, podríem dir que és a més a més el reconeixement a una obra que he treballat des de fa unes dècades.
Quan llegeix una ressenya que no deixa en bon lloc «Ulisses II», com reacciona? Li agradaria dir quatre coses al crític literari?
No, jo comprenc la visceralitat d’alguns ressenyistes, perquè jo mateix l’he practicada a voltes en la col·laboració periodística. El que no he entés és per què l’han usada contra «Ulisses II», ni tampoc què pretenien dir.
Col·labores amb «Pica'm», una revista digital que ha sorgit fa pocs dies. Què pots explicar-nos d'aquest projecte?
Les forces creatives són arreu l'arrancada si més no del motor del canvi. Per tant, qualsevol poder que «se precie», la finalitat última del qual serà sempre mantindre-s’hi, necessita esborrar del mapa o desdibuixar com més millor aquelles forces. És a dir, tot i que tinc vocació de columnista diari, no he pogut exercir-la mai, i «Pica’m» me n’ha donat ara una oportunitat.
Has mantingut diverses bitàcoles a la xàrcia, i en certa mesura, això vol dir que el ciberespai no et resulta un lloc alié. Internet ha canviat la teua forma d'escriure? No ens referim, amb la pregunta, tan sols a la literatura, sinó fins i tot, a la transformació que ha suposat la xàrcia per a les persones.
Sí, internet m’ha transformat els hàbits de relació amb certa gent. I és menys agressiu que col·locar-te dins de la intimitat d’un a través de l’assalt telefònic. Per altra part, guanye dia a dia en rapidesa en l’escriptura.
L'eutanàsia és una qüestió que tractes a «Ulisses II». Què penses del cas d'Eluana Englaro? Aquesta xica fa dèsset anys que es troba en estat vegatiu i un tribunal ha acceptat que se li talla el subministrament dels aliments que la mantenen amb vida.
La consciència humana és intermitent i pateix una desfocalització constant. Només acceptant eixe concepte es pot entendre que els sectors més reaccionaris i més poc dotats intel·lectualment puguen passar-se el dia parlant d’eixa xica i oblidant-se que cada tres segons mor una criatura al món per no poder cobrir les mínimes necessitats vitals.
El final d'«Ulisses II» és un poc tràgic, perquè a la novel·la el món s'acaba. Tan negre veu el futur?
El món no s’acaba, en la novel·la: queda l'esperança de poder arribar a Austràlia, on hi ha vida.
Pensa que canviarà, que millorarà amb els anys la situació del valencià i de la literatura escrita en la nostra llengua o creus que ara mateix la situació és bona si la comparem amb vint anys arrere?
El problema de la llengua és que l’oligarquia madrilenya no suporta cap altra idea que no siga la uniformització de l'Estat, inclòs l’aspecte lingüístic. I molts valencians han interioritzat el pensament de l'oligarquia, de l'amo. La possible solució la veig en aprofitar situacions de crisi per desbaratar eixa estratègia.
| Comentaris |
|
