Parlem amb Antoni Vives, regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, i Enric Nomdedéu, edil del Bloc a la ciutat de Castelló. El polític català ha participat en els actes amb què el Bloc ha commemorat el 25 d'abril a la capital de la Plana. Tots dos parlen de l'actualitat municipal a la capital de Catlunya i a ciutat de Castelló, però també reflexionen sobre l'arc mediterrani i les relacions entre tots dos territoris.- El secretari de l'Ajuntament de Castelló ha emés un informe en què rebutja la teua petició de votar des de casa ja que vols demanar la baixa per paternitat. Tan complicat és assistir als plens?
No és gens complicat, el que no tinc és per què triar entre dos drets que m'assisteixen, l'un com a ciutadà i l'altre com a polític. Com a ciutadà, conciliar la meua vida familiar amb la meua faena, i com que la meua faena en aquest moment és la de polític, la meua obligació i la meua voluntat és la de representar els meus electors. En qualsevol cas, no és una baralla personal perquè, en els millors dels casos, en cas que s'aprovara, a mi ja no em toca. Si d'ací a set setmanes he de ser pare, és impossible que es modifique en eixe temps, tot i que fa ja mesos que ho he demanat. Es tracta, parafrasejant Neil Armstrong, d'un xicotet pas per a un home i un gran pas per a la igualtat. No és tracta d'una batalla personal per a Enric Nomdedéu, sinó de fer avançar la democràcia trenta anys després. La Llei de Conciliació familiar diu que s'ha de legislar per a fer una conciliació del càrrecs electes. Està resolt el problema dels funcionaris i el dels treballadors per compte alié, falta el dels polítics, i hem de pressionar perquè aquestes coses vagen canviant, es tracta simplement de pressionar per fer avançar la democràcia. Fa 150 anys, quan els sufragistes deien que les dones acabarien votant, tot el món es pensava que no estaven bé del cap. Acabarem votant des de casa o tenint substituts com en l'assemblea francesa o s'haurà de buscar una fórmula perquè els polítics puguen fer el mateix que els treballadors per compte alié. Les Corts tenen capacitat normativa pròpia i l'Ajuntament de Castelló depén de la Llei de Bases de Règim Local i en aquests moments encara obliga la llei a la presència física.
- Xavier Trias ha explicat que el 50 per cent dels ciutadans de Barcelona té el català com a primera llengua i ha demanat a l'Ajuntament que prenga mesures per impulsar el nostre idioma. No fa el que toca en aquesta qüestió la coalició entre socialistes i Iniciativa que governa la ciutat actualment?
No, no fan el que toca, perquè no hi creuen, senzillament. El bilingüisme que aplica es podria definir com a bilingüisme per a gent que té veritables dificultats per entendre res. És absolutament ridícul i l'única cosa que fa és situar el català en una posició absolutament subsidiària. En moltes ocasions, fins i tot el català apareix després del castellà, i en moltes ocasions apareix com la llengua estrangera. Moltes de les comunicacions que fa l'Ajuntament són només en castellà, i sovint les comunicacions en català tenen moltes faltes d'ortografia. És absolutament patètic. I això només té una explicació, i és que és una qüestió absolutament secundària per ells, per tant no hi ha una veritable política a favor del català a l'Ajuntament de Barcelona i és perquè els importa tres mitjons, a aquesta gent, el que pugui passar amb el català, si no, no té cap altra explicació.
Després hi ha també les polítiques culturals. Els ajuntaments socialistes de Barcelona han jugat a una mena de cosmopolitanisme provincià que ha fet que tot allò que sona a català i tot allò que sona a polítiques culturals a favor de la cultura catalana els hi queda una mica petit, però després tot allò que sona a política veritablement mundial els hi queda gran, i es queden sempre a les fronteres espanyoles, perquè ells són els més provincians de tots. I això al País Valencià també us ha de sonar a alguna cosa, això. Per tant, em sembla que hi ha un problema intrínsec respecte a quin és el seu projecte de país i de ciutat de Barcelona. Potser això no ha estat sempre així, fins i tot dins del partit socialista, però el partit socialista que mana en aquests moments, una gent que té més o menys la meua edat, al voltant dels quaranta anys, és una gent profundíssimament provinciana que el que busca tan sols és agradar i aconseguir aplaudiments fàcils de gent que habitualment ve de ponent.
- Enric, per què t'has decidit a presentar-te com a candidat del Bloc a les properes eleccions europees?
Perquè és una oportunitat per a un nacionalista que no es presenta tots els dies. Poder defensar les dues coses en les que crec profundament: en la capacitat i el futur del meu país i en Europa com a solució de molts dels problemes que té plantejats avui el meu país. Els dos grans partits, el partit socialista i el partit popular, juguen a escamotejar el debat sobre Europa, amagant que l'agricultura depén molt més de Brussel·les que de València o de Madrid, per exemple, o que les infraestructures, en gran mesura, depenen dels plans de Brussel·les més que de Madrid o de València, etc. Un nacionalista, u que s'estima el seu país, ha d'estar en tots aquells llocs on es decideixen coses que afecten el present i el futur del seu país. Per tant, en eixe parlament, nosaltres necessitem una veu pròpia. Per això, per dir-ho d'alguna manera filosòficament o emocionalment, em trobe molt còmode en la coalició en la qual anem, que és la primera divisió d'aquells que entenem que Espanya és una altra cosa, o hauria de ser-ho.
- Per què CiU s'oposa a la participació del Ministeri de Defensa en el Centre per la Pau que tindrà la seu en el castell de Monjuïc?
Perquè, per començar, un centre per la pau amb el ministeri de la guerra dins és com posar Robocop a defensar les criatures en una guarderia, no s'entén. En segon lloc, no serà un veritable centre per la pau, els centre per la pau de debò són com el centre per la pau d'Estocolm, on hi ha veritables relacions amb els estats i amb les administracions que sí que tenen polítiques actives per la pau. El Ministeri de Defensa és en el consorci del Centre per la Pau només per un motiu: perquè hi va haver un general bastant significat a l'estat espanyol que es deia Francisco Franco Bahamonde que va fer una cessió del castell a Barcelona que no s'ha modificat. Per tant, la cessió vigent en aquests moments és la dels anys seixanta, la que va fer el Franco, i l'única cosa que fa aquesta gent és adaptar-la per poder-hi tenir un ús que obliga, malgrat tot, que el Ministeri de Defensa hi sigui perquè el Franco va dir que hi havia de ser. És un escàndol. En Clos, un personatge tan menyspreat, del qual la gent tant es fot i tan insígnie del Polònia, s'hi va oposar. En Clos va preferir mantenir la situació anterior per dignitat, la qual cosa l'honora, i no fer la baixada de pantalons indecent que han fet aquest tios que hi ha al capdavant de l'Ajuntament en aquests moments, que són uns covards i només estan pendents de com baveja el PSOE per agafar les baves que en pengen. És una cosa indignant, absolutament increïble.
- Els resultats del Bloc als comicis europeus no són brillants. Quin és el mínim que t'has fixat que ha d'aconseguir Coalició Europea al nostre territori. A partir de quina xifra es podria parlar de fracàs?
Serà un èxit inqüestionable a partir dels 30.000 vots, que al cap i a la fi ens situarien en l'horitzó del que teníem fa cinc anys. No em plantejaria presentar-me a unes eleccions per empitjorar resultats, no seria molt intel·ligent per la meua banda. Sóc una persona optimista, si no no seria nacionalista en un país com aquest, per tant comprendràs que no puc parlar de fracàs, el fracàs no entra en els nostres plans, nosaltres ens plantegem un resultat de 30.000 cap a dalt.
- Senyor Vives, el BOE ha publicat la licitació del contracte per redactar l'estudi informatiu del TAV entre Castelló i Tarragona. Segons el conseller Mario Flores, l'any 2015 la Comunitat Valenciana i Catalunya encara no estaran connectades per l'alta velocitat. Per què els governs espanyols, des de Felipe González, passant per José María Aznar i ara amb José Luís Rodríguez Zapatero, han deixat l'arc mediterrani, una de les zones més dinàmiques d'Espanya, sense la connexió ferroviària que necessitava?
Això no és un tema que vinga des dels governs de Felipe González, això és des dels governs de Felip V, que van decidir que això no era prioritari. I és una decisió absolutament estratègica i política feta des de Madrid perquè no interessa que València i Castelló mirin al nord. I això no és una frase meva, això és una frase de Gallardón, que sap i ha dit que en el moment que València miri veritablement al nord -que per cert és el lloc que intel·ligentment mira-, aquell dia Madrid ho té molt malament per competir no només amb Barcelona sinó també amb el País Valencià. I el que és gros és que hi hagi polítics, tant al País Valencià com a Catalunya com a altres llocs de l'arc mediterrani, que fer el joc a una gent que desitja que no hi hagi res relacionat amb el desenvolupament de l'arc mediterrani. Ho faran allargar tant com puguin perquè aquesta connexió es faci tan tard com siga possible. Dit això, jo sí que sóc optimista perquè crec que per primera vegada s'està actuant intel·ligentment a banda i banda del riu Sénia. Som capaços per una vegada de començar a parlar del que ens interessa de debò. Jo crec que ens uneixen moltes coses, però, si ens uneix ara mateix una cosa, és la prosperitat. I la prosperitat, com que a banda i banda del Sénia sabem que passa per les infraestructures, les societats civils respectives comences a pitjar fort.
(Enric Nomdedéu) Encara que no em toque, vull afegir una cosa. A Canal 33, fa uns quants anys ja, un altre president, en aquest cas Felipe González, deslliurat del pes de la responsabilitat de govern, va explicar que el corredor mediterrani s'acabaria fent perquè és el més rendible. En canvi, l'antic president del govern espanyol va dir que, si no haguera estat per ell, qui sap quan s'haguera fet el TAV entre Madrid i Sevilla.
(Antoni Vives) Val a dir, de tota manera, que l'eix viari mediterrani no forma part dels eixos viaris de la Unió Europea. Aquesta decisió política es va prendre en contra de la Comissió Europea, que sí que impulsava el corredor mediterrani des d'Algesires cap a Alacant, València, Barcelona, Perpinyà, Montpeller i Lió. Va ser Espanya qui va prioritzar l'eix Lió-Barcelona-Saragossa-Madrid i el Lisboa-Madrid-Saragossa-Bilbao.
(Enric Nomdedéu) Aquesta no és una infraestructura que demanem catalans i valencians, és una qüestió de sentit comú.
- Mario Edo, regidor socialista a l'Ajuntament de Castelló, ha denunciat que el Patronat de Turisme ha retornat a Ca la Vila 2,3 milions d'euros per pal·liar la situació econòmica que pateix l'Ajuntament. Quina és la situació real ara mateix de les finances municipals?
Més greu del que reconeix el Partit Popular i molt menys greu del que diu el Partit Socialista, que parla amb un desconeixement de la vida municipal. S'ha d'entendre una cosa sobre el Patronat de Turisme, i és eixa dèria que han agafat ara d'atacar eixa institució, de la qual jo no sóc especial fan ni crec que ho facen especialment bé. Però no ho estan fent millor ni pitjor que fa un any, i les mentides compulsives que fa el partit socialista dient, per exemple, que la regidora de Turisme, el regidor de Relacions amb la Unió Europea, etc., es passetjaven per Brussel·les en limusina, ells saben perfectament que això és una fal·làcia, i si no ho saben és pitjor. Quan tu llogues dues berlines a una empresa que es diu Limusinas Pérez no vol dir que hages llogat dues limusines. Només cal mirar la factura, com vaig fer jo. Això vol dir que has de creuar la plaça Major i anar a un altre edifici i és faena.
- Antoni, vosté sempre ha demostrat tindre sensibilitat cap al nostre territori. D'on naix eixe interés per la Comunitat Valenciana?
Jo crec que naix de la coherència del meu sentiment de nació. És a dir, jo em considero català, però no entenc la catalanitat al marge del meu conjunt de la nació, que és el conjunt del Països Catalans. Però, al marge d'això, que és això és totalment opinable, per a mi naix també de la coherència de com entenc que ha de ser el futur del nostre país, que passa per una intervenció, si no política, com a mínim social, econòmica i cultural de totes les terres de parla catalana. Fins ara, era un desideratum potser lligat a uns certs elements de romanticisme, però des de fa una temporada és palpable que tenim raó, perquè la prosperitat dels nostres pobles respectius, cadascun amb les seves peculiaritats i amb els seus ritmes polítics, passa, sens dubte, per la integració, com a mínim, d'aquests tres territoris. És a dir, País Valencià, Illes Balears i Principat, incloent-hi la Catalunya del Nord. Si no, no hi ha manera de fer prosperar els nostres pobles. Només cal fer una lectura ràpida a les últimes dades estadístiques d'una entitat no gaire sospitosa de ser partidària dels Països Catalans com és el Banc de Bilbao, i aleshores la gent descobrirà d'on surten la major part de recursos de l'estat espanyol, a on hi ha una mancança més gran d'inversió per part de l'Estat, a on hi ha la vitalitat socioeconòmica més gran de tot l'Estat i a on, a més a més, compartim tot un seguit de maneres d'entendre el món, d'ideals que ens farien, si anèssim junts, anar molt millor del que anem.
| Comentaris |
|
