- Ha pensat d'aquest mal hàbit fer-ne una professió ?   Imagine que la pregunta encoberta és 'Ha pensat d'aquest mal hàbit traure els suficients diners per guanyar-se la vida?'. I davant d'una pregunta encoberta, una resposta encoberta: això no depén del qui conta les històries, sinó de la quantitat de gent que està disposada a pagar per llegir-les.

- Per què hauríem de llegir «Històries de l'illa sense costes»?   Perquè si algú està llegint esta entrevista a un autor pràcticament descongut, trobe de justícia que, tan prop com està de la seua obra, pegue el pas que li falta per conéixer-la. Per això, i perquè és un llibre que val la pena ser llegit, per descomptat. Ni que siga (o especialment) per a criticar-lo.

- Quin ha estat el darrer llibre que haja llegit i que li haja impressionat? Si és que n'hi ha
algun, és clar. 
En diré quatre, per a no quedar malament amb ningú: 'La fi de la infantesa', una novel·la de ciència-ficció d'Arthur Clarke, que ja havia llegit fa molts anys però que sempre em torba no tan pel com sinó per l'aventura de relatar allò que queda més enllà del que mai viurem; 'Putas asesinas' de Roberto Bolaño, al qual vaig descobrir fa no molt; 'Contes' de John Cheever, amb relats de deu pàgines que t'endinsen en històries de diverses generacions; i 'Dublinesos' de Joyce, per tot. Per cert, encara que m'haguera deixat algun d'ells no crec que m'ho hagueren tirat per cara, primer de tot perquè no freqüentem els mateixos àmbits i, segon, perquè tots quatre són morts.

- Dos noms d'escriptors valencians. Per què aquests i no uns altres?
Ferran Torrent i Quim Monzó, perquè amb ells vaig descobrir un català literari i proper alhora i, també, perquè em recorden quan era jovenet i els llegia i rellegia. Bé, és cert que Monzó no és valencià, però ja se sap que la llengua no té fronteres...

 

- De quina història de l'illa sense costes està orgullós?
D'una que no he escrit: concretament, de la que em porta des del dia que vaig escriure la primera història del llibre fins a hui, lluny, molt lluny d'escriure la darrera de la meua vida (espere, toquem fusta).

- Un dels signants del  «manifiesto» deia que els escriptors que no empren el castellà s'autolimiten. Pot vosté dormir cada nit quan pensa en els 400 milions de castellanoparlants que no podran llegir «Històries de l'illa sense costes»?
Interessant canvi de terç. Generalment no tinc massa problemes per dormir, solc dedicar molt més esforç en tornar del son a la vigília que no en aconseguir dormir-me. Així que podeu transmetre, de la meua banda, una noteta als signants per tal que es tranquil·litzen pel que fa a la meua ràtio de descans diari.

- Ha parlat vosté, amb Brosquil, d'una possible edició en castellà?
De nou una pregunta encoberta la qual, supose, ve a dir alguna cosa com: "Voldrà una editorial fer més edicions del seu llibre i, a més, que alguna d'estes edicions siga en alguna llengua diferent a l'original, com per exemple en castellà?". La resposta encoberta corresponent vindria a ser: crec que són els editors els qui parlen de noves edicions; jo tinc sempre el mòbil encés i, a més, tinc costum de tornar les telefonades.
- De major, Miquel Torres volia ser escriptor?
La veritat és que no recorde voler ser res concret; tampoc recorde haver pensat mai en allò de 'ser major'. Igual és perquè encara veig lluny això de fer-me major i, per això, no tinc pressa a plantejar-m'ho. Però hauré de buscar-me alguna altra il·lusió, per a quan em faça major, perquè escriptor ja ho sóc.