|
escrit per Haruki Murakami
|
|
 De l’autor dels best-sellers Kafka a la platja i Tòquio Blues
ens arriba una col·lecció de contes superbs que demostren un cop més
l’habilitat narrativa i la complexitat del món interior de Murakami.
Amb la seva habitual barreja de surrealisme oníric amb les coses més
corrents de la vida, exhibeix una facilitat admirable per transformar
l’àmplia gamma d’experiències humanes en històries que resulten
commovedores, sorprenents i absolutament entretingudes.
El salze cec i la dona adormida
és una obra mestra construïda a partir de petites perles que són les
vint-i-quatre narracions que conté. Després d’un pròleg que és tota una
declaració d’intencions de l’autor, on advoca per l’art de construir un
relat, els contes són en ells mateixos petites càpsules del |
|
Notícia completa
|
|
escrit per Alice Sebold
|
|
 Helen acaba d'assassinar a sang freda la seva mare, una dona gran que patia
demència senil. Aquesta novel·la punyent es desenvolupa al llarg de les 24 hores
posteriors al crim espantós, i en aquest breu lapse Helen repassa la seua vida i
s'enfronta de nou a les decisions que han marcat la seua trajectòria i que l'han
conduïda sense remei aparent a aquest carrer sense eixida, sense sentit.
«Quasi la lluna» explora els lligams complexos entre mares i filles, esposes i
amants; el significat de la devoció; el límit entre l'amor i l'odi, i la fina
línia que ens separa dels nostres impulsos més profunds. És una història
desafiadora, intensa i apassionant, escrita amb la fluïdesa i la fortalesa de
veu que proporciona l'autora.
|
|
Notícia completa
|
|
|
escrit per Ian McEwan
|
|
 L’Edward i la
Florence s’acaben de casar. De fet, s’han casat aquest matí mateix i ara tot
just estan sopant a l’hotel on passaran la nit de noces, allà, als peus de
la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i per ells tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de vida que han promés
passar plegats, s’obri davant d’ells plena de misteris, expectatives, pors,
inseguretats… Amb l’estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats,
«A la platja de Chesil» assoleix una tensió dramàtica esplèndida. Construïda a
partir de la contraposició dels pensaments del nuvi i la núvia, dos personatges
que s’enfronten a una nova vida, l’obra manté el pols des de la primera línia i
fins al final, i deixa el lector amb la sensació que McEwan té un domini
extraordinari de l’art d’explicar la vida a partir dels gestos mai fets i les
paraules no dites.
|
|
Notícia completa
|
|
|
escrit per Diversos autors
|
|
 L’assagista, novel·lista, poeta i dramaturg Claudio Magris (Trieste,
1939) va aconseguir el reconeixement literari internacional amb la seva novel·la
«El Danubi» l’any 1986, una obra extraordinària que és, alhora, narració, llibre
de viatges, evocació autobiogràfica, assaig sobre la història i la geografia del
Danubi i veritable metàfora sobre la complexitat de la identitat europea
contemporània. Magris és un escriptor amb una ètica i un estil ben definits,
sempre atent amb els seus traductors i pacient amb els seus lectors, als quals
demana que es respecti la dificultat de la seva prosa perquè és la de la vida
mateixa. Tot i la seva enorme cultura, els premis internacionals i una agenda
carregada d’intervencions arreu del món, Magris és encara un home que sap
escoltar. El 15 de novembre de 2006 Claudio Magris va ser a la Universitat de
Girona en una jornada de reflexió sobre la seva obra titulada «Els llocs de
l’escriptura». Aquest llibre, que recull un article seu inèdit i les
intervencions d’alguns dels seus interlocutors privilegiats entre nosaltres,
n’és ara el testimoni i el resultat
«Claudio Magris, els llocs de l'escriptura»
124 pàgines, 11 euros
Edicions
de 1984
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent > Final >>
|
Llibres 
; "Image")
; "Image")
; "Image")
; "Image")
