|
escrit per Toni Mollà
|
|
Toni
Mollà va publicar l’any 2000 «Espill d’insolències»,
el seu primer dietari, una selecció de texts corresponents
als «quaderns» escrits entre els anys 1992 i 1997. «Espill
d'insolències» era un assaig clàssic: un llibre
d'opinió amb voluntat literària expressa. L’autor hi
reflexionava sobre un ampli ventall de temes. Els uns més
públics, com la situació política; uns altres
més literaris, com les observacions sobre els mestres
dietaristes i, finalment, uns tercers més propis del diari
anomenat íntim. Aquell llibre va tindre una gran rebuda dins
del panorama de les lletres en català i, al mateix temps, va
alçar una forta polèmica sobre determinats temes de
l’actualitat valenciana. El llibre complia així el seu doble
objectiu de creació literària i d’intervenció
en el debat públic. Amb el «Quadern d’entretemps», Mollà torna a la «literatura
confessional». |
|
Notícia completa
|
|
escrit per Yasmina Reza
|
|
Yasmina Reza va conviure amb Sarkozy durant la campanya a les eleccions
presidencials, i va poder compartir amb ell el que passa quan el míting s’ha
acabat, les càmeres de televisió han marxat i el polític deixa de ser el
personatge públic per esdevenir l’home. Nicolas Sarkozy es prepara
per encarar una campanya electoral que preveu dura i, sobretot, decisiva. Vol
ser el president de la República, i està disposat a lluitar fins al final per
aconseguir-ho. Van ser molts els periodistes que van cobrir les informacions
electorals franceses però només una escriptora,Yasmina Reza, va poder seguir-lo
de tan a prop. |
|
Notícia completa
|
|
|
escrit per Joan Olivares
|
 Marià Seguí es veu abocat al bandolerisme per una confabulació que no podrà
revelar fins al final de la seua vida. Amb una nova identitat, es llança al
pillatge per sobreviure amb l’única companyia d’un fusell retallat i una
navalla. Quan li cal, s’apodera d’algú i no el deixa anar fins que no se li fa
efectiva la quantitat que requereix, i miola com un gat després d’haver
perpetrat les seues lladreries amb èxit. El caràcter insòlit de les seues
proeses el convertirà en un heroi temut i admirat per la gent i, alhora, en
l’home més perseguit per la justícia, de la qual sempre aconsegueix
esca-polir-se d’una manera inexplicable. Basat en un personatge real, Joan Olivares reconstrueix en «Pana
negra», Premi Ciutat de València 2006, les dues facetes que acompanyen sovint
els bandolers mítics: la de l’heroi admirat i temut i la de l’ésser humà separat
de la seua terra i de la seua gent per la força dels
esdeveniments. |
|
Notícia completa
|
|
|
escrit per Joan Garí
|
|
Com sol passar amb les males notícies, un dia qualsevol al conseller Víctor Vidal li diagnostiquen un càncer de pulmó en fase terminal. Aquesta terrible sentència s’esdevé en un moment dolç per als conservadors autòctons, que detenen un poder absolut sobre totes les institucions del país. L’evolució de la malaltia confronta un home educat per a la conquesta del poder amb la crua realitat del final de totes les coses, i això el mena a un procés inèdit d’introspecció i autoanàlisi. Dins l’absurditat despietada de qualsevol vida pública i específicament del curs grotesc de la política valenciana, la peripècia de Víctor Vidal assoleix un punt de dramatisme però també d’extrema lucidesa. |
|
Notícia completa
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent > Final >>
|