
A partir d’avatars quotidians, comentaris d’actualitat, lectures de llibres, apunts de vida quotidiana, petites cròniques universitàries... l’autor ens ofereix un conjunt de testimonis i de reflexions sobre els temps que vivim. Les anotacions breus, de vegades aforístiques, donen pas a observacions personals, anàlisis literàries o ideològiques, anotacions paisatgístiques o experiències d’espiritualitat budista. Des de la realitat neorural, l’autor ausculta el pas de les estacions i mira amb atenció la vida que es desprén de les plantes i dels arbres, mentres que caminar és un exercici benèvol que connecta amb les forces creatives i espirituals. En molts moments, aquestes pàgines són un al·legat a favor de la terra i, sobretot, una defensa davant de l’urbanisme ferotge que l’amenaça. Amb una escriptura plàstica i sensitiva, i una dicció viva i eloqüent, «La casa que vull» ens obre una finestra, plena de subtileses i perspicàcia, al món dels nostres dies.
Enric Balaguer és professor de Literatura Catalana a la Universitat d'Alacant. «Fulls de rutes», publicat al 2002, arreplega columnes que ha publicat al diari Información d'Alacant. En 2006 va guanyar l'assaig que convoca la Generalitat amb «La totalitat impossible», obra en la qual reflexiona sobre l'abandonament de la idea de totalitat a causa de la fragmentació i l'especialització de la vida, fet que ha atomitzat el saber. Ha analitzat l'obra poètica de Josep Palau i Fabre o la relació de Joan Fuster amb la pintura. Amb «Ressonàncies Orientals» repassa la petjada del llegat budista en les obres de Joan Brossa, Pere Gimferer o Antoni Tàpies.
Enric Balaguer
«La casa que vull»
189 pàgines
Arola editors