Durant l'any passat, 33.335 dones arreu de l'Estat espanyol demanaren l'excedència per tindre cura dels fills, però només 1.481 hòmens s'acolliren a aquest dret. Un altre nombre important de dones passaren a engreixar les files de la desocupació; segons l'INE, un 63,2% de les parelles en edat activa que no tenen fills treballa a temps complet, mentres que, en nàixer el primer fill, la taxa baixa al 43,6%, i és la dona la que deixa el treball, ja que sols en un 0,8% és l'home qui es queda a casa per tindre cura dels fills. El fet és que, a més de patir la major taxa d'atur, temporalitat, precarietat laboral i diferència salarial, és la dona qui ha de suplir la manca d'infraestructures socials. 

Navarra, La Rioja, Balears, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Catalunya i el País Basc atorguen ajudes econòmiques entre 3.000 i 8.700 euros per a persones en excedència o reducció de la jornada laboral per tindre cura de fills menuts. A la Comunitat Valenciana, però, només es concedeixen ajudes de 150 euros  per part múltiple a partir del tercer fill i deduïbles de l'IRPF. Així doncs, a parer dels reponsables nacionalistes, seria «palpable que al País Valencià, on ha augmentat el nombre de ciutadans, les ajudes per tindre cura dels fills són merament simbòliques i sofrim un greuge comparatiu respecte a altres autonomies de l'Estat». 

Pel que fa a les infraestructures socials necessàries per tal d'assolir la conciliació de la vida laboral i familiar, els valencianistes valoren que «manquen molt especialment» d'allò que ara s'ha donat a conèixer com a escoles de 0 a 3 anys, que, segons la LOCE i el Ministeri d'Educació, comprenen l'educació preescolar i/o el primer cicle d'educació infantil. Les xifres confirmen que, de les 99 escoles públiques que imparteixen el primer cicle d'educació infantil, només 8 es troben a les comarques del nord, però no n'hi ha cap a Vila-real. Autonomies com ara Madrid, governada també pel Partit Popular, disposen de 387 centres d'educació primària de primer cicle (de 0 a 3 anys) públics i gratuïts i, a més a més, per tal de pal·liar la demanda d'educació gratuïta als menuts, la comunitat autònoma de Madrid ha posat en funcionament l'anomenat xec guarderia: una ajuda econòmica formada per onze xecs amb imports d'entre 95 i 160 euros, canviables en les guarderies privades. També en aquest sentit, les Illes Balears (amb un total de 30 centres públics on s'imparteix el primer cicle d'educació infantil) ofereixen ajudes, d'entre 300 i 400 euros, destinades a portar els fills menors de tres anys a les escoles de bressol. 

Respecte a la necessitat d'escoles infantils de 0 a 3 anys, el govern popular a Vila-real ja es va manifestar en contra el passat 1 d'abril en votar contràriament a una moció que demanava la redacció per part de la Regidoria d'Educació d'un pla mitjançant el qual es demanava la creació d'escoles de 0 a 3 anys. Tanmateix, des del Bloc es denuncia que «els populars a Vila-real es dediquen a embolicar la troca i, de la mateixa manera que voten que no a les escoles infantils, anuncien en premsa que en crearan una –que de moment no compta amb pressupost per part de Conselleria d'Educació- al barri del Pilar». No obstant això, el BLOC creu que el projecte és de «vital importància per a la nostra ciutat», atés que el Consell Europeu de Barcelona de 2002 va concloure que caldria aconseguir que els Estats membres tingueren el 33% dels xiquets i xiquetes de 2 anys escolaritzats en 2010. Els nacionalistes valoren, així doncs, que la fita no es pot aconseguir amb «un dèficit de més de 6.400 places de 0 a 3 anys a la demarcació de Castelló».

Són aquestes les raons que addueixen des de les files valencianistes per demanar al plenari de l'Ajuntament que el consistori inste la Conselleria per edificar una escola infantil pública de 0 a 3 anys. Així mateix, mentres l'escola estiga en construcció, caldria que Ca la Vila «posara en marxa les accions escaients per tal que la guarderia municipal subvencionada El Solet, a partir del proper curs 2008-2009, tinga cost zero per als pares que desitgen matricular els seus fills i filles». A més a més, els valencianistes valoren que caldria instar la Conselleria perquè s'acabara amb el «greuge comparatiu» que patiria la Comunitat VAlenciana respecte a d'altres territoris en matèria d'ajuder per conciliar la vida familiar i laboral.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post