Des del STEPV assenyalen que la reunió celebrada entre els sindicats de la mesa sectorial i tècnics de l’administració educativa va servir «per a constatar la pèrdua constant de grups de batxillerat i l’increment de grups d’ESO en l’ensenyament públic». Si es compara el nombre de grups en l’ensenyament públic de l’any 2002 amb el nombre de grups actual es constata l'augment dels grups d’Educació Secundària Obligatòria -més de 126 grups en 3 anys.

 

Amb una informació com aquesta, des del STEPV es manté que Conselleria hauria pogut justificar davant les patronals la negativa a qualsevol intent de concertació d’un tram educatiu que no és obligatori, que va a la baixa, i que el sector públic «cobreix de manera suficient i amb qualitat contrastada». Tot i això, en el maig passat, «amb tota la comunitat educativa dels centres públics en contra» i davant unes eleccions autonòmiques, va anunciar la concertació d’unitats de batxillerat als centres privats, concertació que es concretà en juliol de 2007.

 

El sindicat denuncia que la concertació costa a les butxaques de tots contribuents més 60 milions d’euros, diners que «es retrauen d’inversions necessàries en la xàrcia pública». La Conselleria argumenta que no es pot trobar cap relació directa entre les 144 noves unitats concertades i les 165 unitats que s’han perdut en el sector públic, però, per al STEPV, «si la tendència dels últims anys és que l’alumnat que cursa batxillerat actualment és menor que la previsió que havia fet la mateixa conselleria, quin és l’argument per a la concertació?»

 

Pel que fa als batxillerats, des del sindicat afirmen que l’única dada positiva és que en els últims tres anys hi ha hagut un increment de batxillerats nocturns -27 grups més en tres anys, de 81 unitats en 2002, a 108 unitats en 2007. Per aquesta raó creuen que hi ha una part d’alumnat que vol continuar estudiant i en aquest sentit, la nova proposta del Ministeri, que trenca la rigidesa del sistema actual, pot donar eixida a un nou tipus d’alumnat que té noves necessitats i que vol compaginar els seus estudis amb altres activitats. El STEPV, finalment, ha fet públic que continuarà demanant «una informació detallada, cronològica i per comarques i localitats», per a analitzar l’evolució real del sistema educatiu valencià i planificar de manera adequada l’oferta educativa «de manera que els centres privats concertats només puguen ser subsidiaris del sistema públic».

 

La Conselleria d'Infraestructures i Transport ha adjudicat el primer tram del projecte d'unió de la via verda d'Ojos Negros i la Via Xurra. Tindrà un recorregut entre Algímia i Sagunt, amb una longitud de 16 km. La inversió prevista és de milió i mig d'euros. Aquest projecte s'emmarca dins les actuacions per a fomentar els mitjans alternatius de transport. En aquest sentit, el Pla d'Infraestructures Estratègiques de la Comunitat Valenciana 2004-2010 (PIE) preveu una inversió de 30 milions d'euros per a construir vies verdes, tot aprofitant els corredors d'antigues vies de ferrocarril desmantellades.

Aquesta connexió d'Ojos Negros i la Via Xurra permetrà crear una via verda contínua entre València i la frontera amb Aragó. La Via Xurra és una via verda que discorre al llarg de 19 km entre València i Puçol, per l'antiga via de tren d'Aragó. D'altra banda, la via verda d'Ojos Negros aprofita el traçat de l'antic tren miner que rebia aquest mateix nom. Aquesta via verda va ser condicionada i posada en funcionament per la Conselleria d'Infraestructures el maig del 2002 entre Algímia i la frontera amb Aragó, i té una longitud de 70 km. La primera fase d'aquesta connexió preveu que es construïsca la via verda entre Algímia i Sagunt, amb una longitud de 17 km. D'aquesta manera es pretén donar continuïtat a la via verda d'Ojos Negros fins al seu origen a Sagunt. Atés que l'autovia Mudèjar s'ha construït sobre una gran part de l'antic traçat del tren miner, el projecte de la conselleria utilitza camins agrícoles proc transitats, carrils bici ja existents o restes de l'antic traçat.

El tram entre Algímia i Sagunt aprofita dos túnels i s'hi han projectat 4 passarel·les per a salvar desnivells i barrancs. També comptarà amb 3 àrees de descans: la primera ja està construïda a l'autovia entre Algímia i Torres-Torres; la segona, a l'eixida del primer túnel, en un bosc de pins sobre el barranc de la Sarba; i una tercera a Albalat, en un bosc entre l'autovia i el ferrocarril. A més a més, el nou tram de via verda disposarà d'un mirador, al primer punt on es pot albirar el mar, al peu del castell de Sagunt, en eixir d'un bosc de pins i garroferes centenaris amb un molí medieval.

En plena crisi del sector sabater, l'empresa d'Elda dedicada al calçat femení que regenten Juan Jover Todolí i Ana Cuesta Garrigós s'ha pujat al carro de les noves tecnologies en llançar a internet www.tucalzado.es, que permet als usuaris de tot Europa dissenyar a la carta un parell de sabates, segons va anunciar ahir l'empresari. Amb el lema «Tu dissenya, nosaltres fabriquem», el fabricant ha registrat la marca «Tu calzado en piel», l'objectiu de la qual és solucionar els problemes que tenen les dones a l'hora de trobar un calcer especific en els establiments convencionals. Atraure al col·lectiu de les núvies i padrines gràcies a les dificultats que pateixen a l'hora de combinar el calcer amb el vestit s'ha convertit en el primer objectiu. «Volem que la dona no perda el seu temps buscant una sabata, color o forma determinat que no trobarà, perquè ella se'l pot confeccionar a una relació qualitat-preu insuperable», comenta Jover. «Tu calzado en piel» aposta per una nova forma de comprar sabates, on l'internauta té l'oportunitat de crear el seu model des de principi a fi amb l'ajuda d'un assistent de disseny.

 

A través d'un intuïtiu menú interactiu, el fabricant posa a disposició dels usuaris una diversitat de números -des de la 34 a la 43-, de formes, pells, talons, complements i models. Tots aquests elements són intercanviables entre si, fet que permet més flexibilitat a l'hora de triar. D'aquesta manera, es poden fer molts models els preus dels qual oscil·len entre 59 i 150 euros, segons els materials de primera qualitat que es posen a disposició del client. A més, com a oferta permanent, en comprar dos parells es genera un descompte de sis euros per a beneficiar el client. La nova marca sabatera naix a l'empara de l'empresa Indaca, dedicada des de fa molts anys a la producció de formes i talons. A més, compta amb un suport ampli d'empreses col·laboradores especialitzades en productes amb què es fabrica el calçat, fet que permetrà que aquest projecte isca avant.

 

Juan Jover Todolí va començar a gestar aquesta iniciativa empresarial quan encara estudiava a Elda el mòdul professional de Tècnic Superior de Calcer. El seu projecte de final de curs va consistir a articular un sistema productiu exclusiu que permetera a l'usuari final convertir-se en dissenyador. Aquesta idea ha culminat amb la creació de la plana web, el llançament de la qual Jover ha meditat minuciosament al llarg de l'últim any per a posar-la en marxa fa a penes dues setmanes amb la també empresària Ana Cuesta. Cap empresa sabatera de l'estat ofereix aquest tipus de servei, motiu pel qual aquesta idea innovadora ha merescut un ampli suport social entre el col·lectiu empresarial, que considera que aquest tipus de propostes pioneres basades en el disseny i la qualitat són la solució per a resurar el sector. «Des del punt de vista de la fabricació aquest projecte és inviable, perquè fer parells solts per a introduir-los en una cadena és una bogeria, però a base de donar-li voltes he aconseguit fer-me amb un magatzem de matèries primeres i conforme vénen les comandes, es fan artesanalment les sabates», comenta Jover, que recalca que és un mètode «realment complicat».

 

Juan Jover assenyala que hi ha tres maneres de crear la sabata a través del web, com ara un sistema de plantilles que es poden descarregar en el propi ordinador i que  permet a l'usuari dibuixar personalment el model que vol fer per a enviar-lo després via correu electrònic a l'empresa, que procedeix a realitzar un «ajust exclusiu» per al client. «La dona es fa la sabata completament com a ella li agradaria», aclareix l'empresari. Igualment, a través de l'espai també s'ofereix un menú de suggeriments amb les últimes tendències de la temporada. En aquesta opció es poden seleccionar directament les sabates i adquirir-les. L'empresari és conscient que a Espanya els compradors «encara són refractaris» a les adquisicions per internet; no obstant això, es mostra convençut que davant dels avantatges competitius que ofereix el projecte aconseguirà prosperar quan «els primers clients compren, es proven les sabates i vegen com són de còmodes», diu convençut.