|
Comunitat Valenciana
|
|
divendres, 21 desembre de 2007 |
El gabinet jurídic de l'entitat ha recorregut el tancament sense avís, el passat 9 de desembre, del reemissor que l'associació té al cim de la Carrasqueta (Alacantí). Com ha recordat Mercé Teodoro, advocada d' ACPV, la interlocutòria del jutjat contenciós administratiu número 1 d¹Alacant autoritzava literalment a procedir a l¹exercució forçosa de l'ordre de cessament de les emissions de televisió, mitjançant l'apagada i precinte dels equips corresponents, però els funcionaris de la Generalitat, en compte de limitar-se als termes de l¹autorització judicial, procediren al desmuntatge dels equips embolcallant-los en plàstics, i segellant els plàstics i bosses separadament. Per a l'entitat, l'actuació de l'administració havia de subjectar-se a allò que havia demanat i se li havia atorgat, màxim quan això és el que especificava la interlocutòria que autoritzava l'entrada.
ACPV també considera que l'entrada, sense notificació al titular de les instal·lacions, li ha creat manifesta indefensió. Teodoro ha recordat que «la llei obliga que el titular estiga present en les entrades domiciliàries», i per extensió a la resta d'entrades autoritzades judicialment, i que en cas de no voler ser presents hi siguen dos testimonis, però «aquesta part no ha pogut decidir si volia ser present atés que no sabia que es produïria». Des de l'entitat manifesten que aquest «defecte» no s¹ha pogut denunciar abans perquè, tot i que l¹administració està obligada a donar compte del resultat segons l'ordre d¹autorització, a hores d¹ara a ACPV no li consta que s'haja dut a terme aquest tràmit.
Per tot això, des de l'associació, de conformitat amb l¹article 228 de la Llei d¹Enjudiciament Civil, demanen al jutge que estime aquesta nul·litat i autoritze reposar les actuacions a l¹estat immediatament anterior al tancament. ACPV convoca aquest dissabte una concentració a Castelló en defensa de la recepció de TV3 La Generalitat demana permís per a tancar els repetidors sense avisar ACPV Més informació ací, al cercador intern de Pàgina26 |
|
Sud
|
|
divendres, 21 desembre de 2007 |
|
El grup municipal ha volgut donar les gràcies a Rosemari Alonso per haver-los convidat al programa «Tiempo de debate», en el qual s'havia de tractar els comptes de la capital del Baix Vinalopó. Els populars, però, expliquen les raons per les quals no participaren en aquest espai de la televisió local d'Elx. El grup de l'oposició afirma que els pressuposts han estat presentats per l'equip de govern i són únics, «Elx no té dos comptes públics per al 2008».
Per aquesta raó, el PP considera que no és lògic que en el debat intervinguera un representant dels socialistes i un altre de la coalició Compromís per Elx, partits que governen juntament la ciutat. Des del PP agraeixen que se'ls haja convidat però afirmen que participaran en debats futurs sempre que existisca «equitat de forces»
|
|
Nord
|
|
divendres, 21 desembre de 2007 |
|
La regidora del Bloc ha explicat que els valencianistes van presentar una esmena a la totalitat perquè aquesta ordenança posava l'èmfasi en els deures i conductes individuals dels ciutadans sense tindre present «la responsabilitat que ha de prendre l'administració a l'hora de garantir els drets de les persones».
A més, segons Mari Gràcia Molés, la indefinició del text crea una inseguretat jurídica que pot facilitar actuacions arbitràries i discriminatòries que estigmatitzen o criminalitzen determinats col·lectius, i creen un imaginari de persones rebutjable. Per al Bloc de Vila-real, l'ordenança «deixa un espai massa ampli a la discrecionalitat» i si, a més, afirmen, se li suma «la mancança d’efectius» de la policia local i el fet que aquests «no estan formats per a dur a terme tasques de mediació», fa inaplicable una part important dels articles prevists a l’ordenança.
Els nacionalistes pensen que per a proposar i aprovar una ordenança que regule l’espai públic i fomente la convivència, «si realment es vol que siga compartida per la majoria de la ciutadania», cal que abans es promoga un procés de participació ciutadana, amb reflexió col·lectiva sobre la conveniència i el contingut d'aquesta norma. Per això, creuen que el projecte no ha comptat amb aquest procés, perquè, afirma Molés, «el Consell de Participació Ciutadana de Vila-real no s’ha definit clarament sobre l'ordenança».
|
|
Tendències
|
|
divendres, 21 desembre de 2007 |
L'exposició «Les dones en la Prehistòria », que es va inaugurar dimecres al Museu Arqueològic de Gandia (MAGa), té la intenció de recuperar el paper important que van tindre les dones en la prehistòria. La mostra forma part del programa d'exposicions didàctiques itinerants que el Museu de Prehistòria de València, de la Diputació de València, ha desenvolupat des de l'any 1997 a través de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions i que compta amb la col·laboració de la Direcció General de la Dona de la Generalitat i de Bancaixa. L'objectiu de l'exposició és identificar i interpretar les activitats en les quals van participar les dones en aquest període i recorre diversos aspectes del paper que hi van tindre partint de la base de l'arqueologia de gènere. Les investigacions arqueològiques a Europa han aprofundit, des del segle XIX, en els modes de vida de les societats del passat, i en concret en la prehistòria, però sempre han parlat en un masculí neutre per referir-se a les persones que les formaren, cosa que ha relegat les dones a un segon pla. L'exposició tracta de traure a la llum exemples que mostren que les dones van fer els mateixos esforços i van desenvolupar els mateixos recursos que els homes per sobreviure-hi.. L'exposició s'emmarca entre les primeres societats caçadores-recol·lectores-pescadores i l'Edat del Bronze. Es divideix en sis blocs temàtics que mostren, a través d'imatges i rèpliques d'objectes arqueològics, algunes de les activitats de la vida diària en què va poder participar la dona i que van ser imprescindibles per al mantenir el grup. Entre els objectes que es poden trobar en l'exposició destaquen les rèpliques de figuretes paleolítiques, els collars, els objectes de pedra tallada, les agulles de cosir d'os, els recipients de ceràmica o la maqueta d'un teler. Així, es poden veure dones associades al ritu del foc, que preparen aliments per a la resta del grup, que es reprodueixen, que tenen cura dels més necessitats i, en definitiva, que són responsables de gestionar, organitzar i dirigir la societat.
La mostra ja s'ha pogut contemplar en 12 localitats al llarg d'enguany i des que es va inaugurar a València, en juny del 2006t, l'han visitatada unes 8.000 persones. A més, s'ha editat una publicació de divulgació científica amb el mateix nom, que subvenciona el Ministeri de Treball i Assumptes Socials, en la qual han participat especialistes de diverses universitats i museus, que interpreten les restes arqueològiques des d'una perspectiva de gènere. El llibre es podrà adquirir al MAGa. |
|
|
Xúquer-Túria
|
|
divendres, 21 desembre de 2007 |
|
Les regidories de Joventut i Mobilitat Urbana han presentat el nou web d'aquesta iniciativa amb la qual es pretén evitar els accidents de trànsit que provoquen la mort de tants jóvens a les carreteres durant les nits del cap de setmana. En el web, es poden consultar els horaris, el recorregut o plantejar suggerències mitjançant un formulari. L'empresa que s'encarrega del servei, AVSA, ofereix un servei especial per a aquest cap de setmana, durant el qual seran habituals els sopars d'empresa o les trobades d'amic. També la Nit de Nadal, Cap d'Any i la Nit de Reis, es repetirà l'experiència que es posa en pràctica aquest divendres. Els veïns podran usar l'autobús públic a partir de les 00.00, que eixirà des de l'asil, i el darrer viatge s'efectuarà a les 5 de la matinada, des dels multicines del Port de Sagunt. |
|
|
Política i Món
|
|
dijous, 20 desembre de 2007 |
|
Les Corts han aprovat la llei de pressuposts per a l'exercici 2008, els primers d'aquesta legislatura. Els comptes creixeran un 7,2% respecte als de 2007, cosa que suposa un total de 13.828 milions d'euros. Han comptat amb 52 vots a favor, del Partit Popular, i 40 en contra, del PSPV i de Compromís pel País Valencià. Al moment de la votació eren presents a l'hemicicle 92 dels 99 parlamentaris, ja que hi eren absents Rita Barberá i Dolores Botella, per part del PP; Joan Ignasi Pla, Vicent Sarrià i Josefa Frau, del PSPV i Glòria Marcos i Lluís Torró d' EUPV.
L'oposició ha justificat el vot contrari considerant que aquests pressuposts són «inútils» per al creixement de la Comunitat Valenciana, «contraris» a la cohesió social i constitueixen un «pas avant en l'ocultisme», ja que no respondrien als interessos generals dels ciutadans. El PP, per contra, ha destacat que aquests pressusposts són els «més brillants, més socials i més inversors de la història». Els populars han ressaltat que el 80% de la dotació econòmica estarà destinada a «despeses socials», mentres el seu secretari general es mostrava «doblement satisfet», ja que al fet de l'aprovació dels comptes públics els valencians hi haurien d'afegir que es tracten «dels darrers amb Zapatero al govern espanyol». El portaveu del PSPV, Ángel Luna, tornà aquesta pilota a la bancada popular, tot responent que si el PP perd les eleccions espanyoles de març vinent hi hauria divisions i, llavors, «seria el darrer presssupost de Gerardo Camps», conseller d'Economia.
Per part de Compromís, Mireia Mollà ha censurat que aquesta és la primera vegada en la història que no s'aprova cap esmena en el debat plenari, cosa que ha considerat com una «manca de credibilitat i transparència». El fet és que el PP ha rebutjat les 5.496 esmenes que es mantenien al projecte de llei al ple. En comissions se n'han aprovat 165, de les quals 51 corresponen al PSPV i 28 a Compromís, però que no tindrien cap repercusió econòmica. La resta corresponen al PP i canvien partides amb un valor total de 125,9 milions d'euros.
Aquests comptes preveuen la creació de 56.000 nous llocs de treball per a 2008 i han estat dissenyats en base a l'equilibri pressupostari establit en el programa d'estabilitat per al període 2005-2007 de la Comunitat Valenciana. Per conselleries, el major increment es troba a la de Governació, amb un 23,1%, seguida per Indústria, Comerç i Innovació, amb un 20,8%, i Benestar Social, amb un 18,8%. També les acompanyen amb un creixement superior al 10% Economia, Hisenda i Ocupació, amb un 17,7%; Jústicia i Administracions Públiques, amb un 17,2% i Immigració i Ciutadania, amb un 11,7%. Per sota del 10% es troben, de menor a major augment, Infraestructures, Medi Ambient i Habitatge, totes tres amb un 2,1%; Agricultura, amb un 2,4%; Presidència, amb un 3,4%; Educació, amb un 8,1%; Sanitat, amb un 7,2% i, finalment, Cultura i Esport, amb un 6,2%. |
|
|
Tendències
|
|
dijous, 20 desembre de 2007 |
|
El cantautor valencià ha actuat hui en directe a la seu de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) de València. El Sifoner, acompanyat pel pianista Josep Doménech, ha oferit un repertori de cançons d'un nou espectacle que ha titulat «De riuraus i de raïm» i que té com a motius el vi i la cultura tradicional. L'espectacle, a més de temes propis com «Ai Ramon» o «25 d'abril de 1707», inclou temes populars i adaptacions de poemes de diversos autors. L'última actuació del Sifoner va ser l'any 1990 i ara ha decidit tornar als escenaris i presentar, amb el dramaturg Manuel Molins com a mestre de cerimònies, el llibre «Sifoner/Lluís Fornés», que fa un recorregut de la seua vida i obra a partir de les declaracions de diversos amics i col·laboradors, entre altres Emili Casanova, Jordi Colomina o Jaume Fuster. L'origen del llibre van ser dos concerts que ha fet enguany i que han anticipat el retorn del cantautor als escenaris. El músic també té en ment traure un disc-llibre que va deixar sense publicar. |
|
|
Comunitat Valenciana
|
|
dijous, 20 desembre de 2007 |
|
Isaura Navarro ha sol·licitat al govern espanyol que elabore un estudi per buscar una ubicació nova a l’aeroport de Manises per tal d'atendre les demandes de les poblacions més pròximes a l’aeroport, fonamentalment Manises i Quart, però també Aldaia, Xirivella i Riba-roja, «que veuen la seua qualitat de vida afectada pel pas dels avions; a més de tindre limitat el desenvolupament urbà, perquè l’aeroport és una base operativa amb grans necessitats de creixement».
Per a Navarro, amb el trasllat no només eixirien guanyant les poblacions pròximes, sinó que una ubicació nova, allunyat de qualsevol nucli urbà, possibilitaria construir un nou aeroport modern i d’unes dimensions més apropiades al que necessita València, i que ara és impossible abastar perquè ja no hi ha espai per a més ampliacions.
Segons la diputada, «amb una millor ubicació el nou aeroport podria donar servei tant a l’àrea de València com a la de Castelló», per això el seu grup considera clau per al futur de la Comunitat Valenciana que es construïsca un nou aeroport que done una eixida a l’increment continu de passatgers i l’augment de població dels nuclis urbans dels voltants.
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 301 302 303 304 305 306 307 308 309 310 Següent > Final >>
|
| Resultats 4018 - 4030 de 5324 |
Notícies 
