|
Política i Món
|
|
dissabte, 08 desembre de 2007 |
|
Les joventuts valencianistes han denunciat la manca de transport nocturn a la majoria de les ciutats, una problemàtica que, junt amb la ingesta d’alcohol i altres drogues, consideren responsable de molts accidents de trànsit nocturns, especialment en aquest període de l'any en el qual són freqüents els desplaçaments nocturns amb motiu dels sopars de Nadal, en què es dispara el consum de begudes alcohòliques i durant el qual no hi ha previst cap dispositiu especial més enllà dels controls policials.
L’organització juvenil denuncia que no té cap sentit realitzar campanyes de sensibilització que fomenten un oci responsable si no s’ofereix una alternativa real i efectiva al vehicle privat, per això reclamen tant a les empreses municipals de transport, com a Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat, l’elaboració d’un pla específic per a fomentar l’ús del transport públic nocturn entre la joventut En aquest sentit han indicat que el primer pas ha de ser oferir un servei molt diferent del que, consideren, es presta actualment en la majoria de ciutats. Així, posen com a exemple el servei nocturn oferit per MetroValència qualsevol cap de setmana, que en cap cas supera la franja de les 23 hores. Els nacionalistes el comparen amb el que funciona en altres ciutats com Bilbao, Madrid o Barcelona, on és ininterromput durant tota la nit i que compta les nits del cap setmana amb una gran acollida d’usuaris, especialment jóvens.
Per al secretari general de Bloc Jove, «un tranport públic nocturn és el millor aliat per a un oci responsable i, a més a més, pot salvar cada cap de setmana moltes vides». Pere Fuset recorda que els accidents de trànsit continuen sent la primera causa de mort entre la joventut valenciana. Les xifres apunten que durant el passat any 2006 foren més de 90 les víctimes mortals, moltes d'elles relacionades amb el consum d’alcohol. Per tot això, consideren que la crida a la responsabilitat dels jóvens ha d’anar acompanyada de la corresponsabilitat de les administracions que han de garantir una alternativa eficient al vehicle privat en les nits d’oci. |
|
Política i Món
|
|
dissabte, 08 desembre de 2007 |
Miguel Navarro, facultatiu del Servei de Dermatologia de l'Hospital La Fe, ha participat com a voluntari en un programa d'assistència mèdica en camps de refugiats sahrauís. Durant els dies que va estar allà, el dermatòleg va atendre un total de 150 pacients, amb la dificultat que suposa el fet que una consulta requereix més temps, per precisar d'un traductor local, i que moltes vegades cal seleccionar el medicament més apropiat per al pacient entre l'escàs material terapèutic disponible.
Navarro va treballar estretament amb els metges generalistes que desenvolupen la seua faena en aquella zona de forma permanent, per a formar-los en diverses patologies dermatològiques, ja que no hi ha especialistes que les afronten. Actualment només tenen entre 10 i 15 metges per a tota la població
Les patologies més freqüents que ha tractat Navarro han estat la sequedat cutània i l'eccematització secundària, derivades de les condicions climatològiques locals i del clima àrid del desert. No obstant això, els pacients també presentaven patologies inflamatòries, com la dermatitis atòpica o la psoriasi. D'altra banda, és molt alta la prevalença d'infeccions fúngiques (tinyes) i també hi ha casos d'infestacions per polls i sarna, agreujats per l'escassetat de medicaments pediculicides o acaricides.
El metge va realitzar el seu primer viatge als campaments de refugiats sahrauís en 2002, després de contactar amb l'organització no governamental navarresa ANARASD, encarregada de gestionar el voluntariat de dermatòlegs en aquesta zona africana. Cada comunitat autònoma gestiona el desplaçament de facultatius de determinades especialitats i dermatologia està gestionada per Navarra. Per aquesta raó, Miguel Navarro forma part d'aquesta ONG. Així, des de l'any 2002, tots els dermatòlegs desplaçats a la zona pertanyen al sistema de salut públic valencià. Acudeixen dues vegades a l'any, per un període de dues setmanes, per a atendre els problemes dermatològics de la població desplaçada i ampliar en la mesura que es puga els coneixements dels metges locals.
Projecte de cooperació per a la salut d'ANARASD
La població refugiada sahrauí depén de l'ajuda internacional per a cobrir les seues necessitats més elementals. En el camp sanitari, aquesta ajuda és encara més necessària per a l'aportació de fàrmacs, de dotació d'aparells d'electromedicina i d'altres materials sanitaris. Per aquest motiu, l'organització no governamental navarresa ANARASD gestiona la presència de metges de diverses especialitats en la zona. A més de dermatologia, aquesta organització gestiona el desplaçament d'especialistes en salut mental, traumatologia i cardiologia.
La presència dels especialistes en els camps de refugiats forma part del programa «Salut Integral per als refugiats sahrauís». Aquest projecte contempla el suport a l'atenció primària en la wilaya d'Aaiun, com a única cèl·lula existent en el sistema de salut sahrauí, i la col·laboració en la formació dels sanitaris locals, per a atorgar-los instruments i informació de reciclatge perquè puguen arribar a ser autònoms en el seu treball.
A més, es treballa amb la població i agents de salut, a través de xarrades sobre temes d'educació per a la salut, amb les quals se'ls dota de majors coneixements per a aconseguir l'òptim funcionament de l'engranatge global de salut en eixa wilaya, i com resultat la millora global de la salut de la població. Per a completar aquest objectiu es dota la wilaya de les estructures sanitàries i mitjans materials necessaris per a fer-ho realitat. Així, s'ha construït el nou hospital, es va dur a terme la rehabilitació dels dispensaris, se'ls ha dotat d'ambulàncies, contenidors de residus i material sanitari.
Com a complement, s'aporta una dotació important de medicaments, tots els formularis utilitzats en els centres de salut, com històries clíniques, fulls d'evolució, fitxes d'anàlisis clíniques, a més d'una quota de llet infantil. A banda de la salut, aquesta ONG desenvolupa projectes de cooperació relacionats amb assistència alimentària, cursos de creixement personal per a dones i dotació de recanvis per a vehicles.
|
|
Política i Món
|
|
divendres, 07 desembre de 2007 |
Francesc Signes ha afirmat que la gestió del PP en matèria de residus és un llast per al futur del nostre territori. Per al responsable de Medi Ambient, l'escàs nivell de recollida selectiva és conseqüència de la falta d'instal·lacions per a l'aprofitament d'aquests residus, fet que provoca una acumulació excessiva en els contenidors i la inhibició dels ciutadans.
El parlamentari va assenyalar que les campanyes de conscienciació que no van acompanyades de les infraestructures necessàries, només serveixen per a desincentivar el ciutadà. Així mateix es va mostrar preocupat per les dades que situen la Comunitat Valenciana a la cua d'Espanya en la recollida selectiva d'envasos i paper/cartó i iguala la mitjana estatal en recollida de vidre, segons l'Institut Estadística. Una situació, va afegir, que és el resultat de 12 anys d'apatia de la Generalitat en matèria de residus.
El portaveu socialista va apuntar que els residus que no es recuperen són recursos balafiats i contaminació per al nostre entorn, i va recordar que reciclar i recuperar és treballar per un futur millor. Igualment va insistir en el fet que la Generalitat en 1997 es va comprometre a construir totes les instal·lacions necessàries, no obstant això, després de deu anys s'ha limitat a actuar en els residus urbans i controlar la seua adjudicació, va asseverar.
D'altra banda, va denunciar que la Generalitat tampoc s'ha preocupat pels residus generats per la construcció, a pesar de ser el territori on més s'ha construït en els últims deu anys. De manera que, va sentenciar, el nostre territori s'ha convertit en un gran abocador de runes. Finalment, el parlamentari va afirmar que els pressuposts autonòmics per al 2008 demostren que el Consell no té previst cap pla per a la gestió dels residus industrials, agropecuaris o de la construcció ni per a les milers de tones de residus perillosos que es produeixen anualment en la Comunitat Valenciana, va advertir el responsable socialista de Medi Ambient. |
|
Sud
|
|
divendres, 07 desembre de 2007 |
La regidoria de Turisme, Cultura i Patrimoni Històric ha fet el primer balanç de l'ocupació hostalera d'aquests dies festius, durant els quals a més té lloc «Orihuela también por la noche». Els monuments de la ciutat romanen obert en horari nocturn amb visites teatralitzades, contacontes, concerts i degustacions.
El balanç ofereix molt bons resultats perquè els turistes han triat Oriola per a passar aquest dies. L'ocupació és del 100 per cent, però no només en el nucli de la ciutat, també les xifres de la costa són positives perquè frega el 90 per cent. Pepa Ferrando ha afirmat que la iniciativa «Orihuela por la noche» ha tingut una bona resposta per part dels visitants, de manera que la ciutat recupera la vida nocturna des d'un punt de vista en què pren valor el costat cultural i monumental d'Oriola. |
|
|
Comunitat Valenciana
|
|
divendres, 07 desembre de 2007 |
|
La Conselleria d'Immigració i Ciutadania entregarà abans que acabe l'any els primers carnets als valencians que residisquen en l'exterior. Rafael Blasco ha afirmat que els carnets han tingut una gran acollida entre els membres dels centres valencians en l'exterior, per aquesta raó es tramitarà quan més prompte millor l'entrega del document que acredita al posseïdor la pertinença a la Comunitat Valenciana o ser descendent de valencians.
El conseller ha declarat que aquest gest amplia el llinatge dels valencians ja que es consideren valencians tots aquells descendents de valencians i no només de la primera generació. D'aquesta manera, per a Blasco, es manté l'esperit valencià fora del nostre territori i s'atorga un reconeixement a totes aquestes persones. La Conselleria d'Immigració i Ciutadania és la primera que desenvolupa el nou Estatut d'Autonomia a través de legislació pròpia. Els valencians que formen part de centres valencians en l'exterior i que, per tant, obtindran el carnet són més d'11.000. Segons l'Institut d'Estadísica, 29. 647 valencians han fixat la seua residència a l'Estat. Madrid és el territori en el qual resideixen un nombre més important de valencians, amb 4.712, li segueix Andalusia amb 4.532, Castella-La Manxa amb 3.926, Catalunya amb 3.749, Múrcia amb 2.814 i les Illes Balears amb 2.176. |
|
|
Comunitat Valenciana
|
|
divendres, 07 desembre de 2007 |
|
El grup d'estudis sobre prevenció i seguretat del departament de Dret Públic de l'UJI ha organitzat el II Curs sobre seguretat vial i sinistrabilitat que tindrà lloc del 10 al 13 de desembre de 2007 a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques. El curs, dirigit per Antonio Mera Redondo i Caty Vidales Rodríguez, se centrarà al llarg de les seues quatre jornades en diversos aspectes referits als nous delictes contra la seguretat en el trànsit i les repercussions de la reforma, la formació en seguretat vial, el factor humà en els accidents de trànsit o la intervenció al lloc del sinistre, entre d'altres. Les jornades comptaran amb la presència d'experts com el subdirector general de Gestió del Trànsit i Mobilitat, Federico Fernández Alonso, i el director de l'Institut d'Investigació sobre Trànsit i Seguretat Vial de la Universitat de València i president de la Fundació Espanyola per a la Seguretat Vial, Luis Montoro. Arxiu de Pàgina26: |
|
|
Sud
|
|
divendres, 07 desembre de 2007 |
La regidora de Turisme ha explicat aquest matí la situació actual del càmping del Pinet. Encarna Marco ha fet un repàs de les accions realitzades per l'Ajuntament, que, segons l'edil, porta deu anys intentant evitar que es tanque. El problema s'origina a partir del moment en què el terreny, d'uns 49.000 metres quadrats, que era patrimoni de l'Estat, és cedit a la Comunitat Valenciana com a part de les transferències de gestió a les autonomies. És llavors, en 1989, quan l'Ajuntament d'Elx sol·licita a la Generalitat permís per a ocupar els terrenys, a fi de regular així la situació de les acampades que es realitzaven en la zona. Aquest permís d'ocupació va ser concedit per a un període de 29 anys.
Posteriorment, en 1997, el Ministeri de Medi Ambient realitza un nou projecte de delimitació de costes, pel qual recupera quasi 28.000 metres quadrats dels terrenys ocupats pel càmping, que passen a ser de domini marítim terrestre. Després d'aquesta delimitació, l'Ajuntament sol·licita ara al Ministeri de Medi Ambient permís per a continuar ocupant aquests terrenys. No obstant això, al febrer del 2000, una ordre ministerial denega a l'Ajuntament l'ocupació, davant de la qual el consistori decideix interposar un recurs contenciós administratiu, que resulta denegat el 2001. La sentència de març del 2003 va arribar amb l'advertiment que les instal·lacions haurien d'estar desallotjades en 60 dies. En aquesta sentència constava, a més, que el Ministeri de Medi Ambient havia consultat a la Generalitat la pertinència d'atorgar el permís d'ocupació, però la Conselleria d'Obres Públiques informava desfavorablement perquè l'ocupació podria causar danys a la naturalesa de la zona.
El Ministeri adduïa també que no existien drets adquirits i que en tot cas hauria de ser la Generalitat la que hauria de recórrer, com a propietària de part dels terrenys, però que ja havia informat negativament). Davant d'aquesta sentència l'Ajuntament d'Elx va interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Ara, al novembre del 2007, ha arribat la sentència d'execució definitiva, davant de la qual no pot interposar-se recurs.
L'Ajuntament, ha insistir Encarna Marco, ha estat deu anys lluitant per a mantindre obert el càmping, però ha d'acatar la sentència i procedir a la seua execució. Per a això, s'ha enviat una carta al més d'un centenar d'usuaris en què se'ls informa que els seus contractes expiren el 31 de desembre, però que disposaran fins al 9 de gener per a retirar les pertinences.
Respecte a la possibilitat de recórrer davant del Tribunal Constitucional, tal com han suggerit alguns dels campistes afectats, la regidora de Turisme ha manifestat que ha consultat aquest tema amb els serveis jurídics de l'Ajuntament i li han informat que el consistori no pot litigar més sobre aquest assumpte, com ja deixava clar la sentència de 2003, al no ser el propietari dels terrenys.
La regidora va recordar a més que la nova normativa de la Generalitat sobre campaments i acampades obliga a complir una sèrie de requisits molt importants, que obligarien a realitzar una gran inversió i aconseguir un permís d'obres que, pareix clar, la Generalitat no concediria en contra del seu propi informe desfavorable a l'ocupació.
|
|
|
Política i Món
|
|
divendres, 07 desembre de 2007 |
Josep Maria Pañella s'ha mostrat satisfet per l'aprovació, a proposta del grup de Compromís, de la proposició no de llei que insta el Ministeri d'Agricultura a corregir els criteris adoptats en el reglament per a l'aplicació a nivell estatal de l'Organització Comuna del Mercat (OCM) de fruites i hortalisses de la Unió Europea. El diputat del Bloc i president de la comissió d'Agricultura de les Corts ha volgut recordar que la proposició va comptar amb els vots favorables del PP i Compromís i amb l'abstenció dels socialistes. En acabant, va afegir que la proposició va estar presentada recollint les postures dels diferents sindicats agraris i de la Federació de Cooperatives Agràries Valencianes; entitats que se senten «fortament perjudicades» per mesures com ara el període transitori per a l'aplicació íntegra de les ajudes desacoblades. Pañella també ha considerat «inconvenient» que, per poder cobrar les ajudes, siga obligatori un contracte amb la indústria de la transformació, ja que «és evident que aquest període transitori és perjudicial i innecessari».
A més a més, Pañella ha destacat que la proposició «manifesta també el rebuig» al desglossament pressupostari del xec d'ajudes assignades als cítrics, i ha exigit un sistema d'atribució en funció d'hectàrees d'explotació en producció. Finalment, la proposició demana al Ministeri un complement pressupostari extraordinari, independent de la fitxa financera assignada als cítrics, que introduïsca una discriminació positiva en aquelles situacions que contribuïsquen a la concentració de l'oferta. El polític valencianista també ha remarcat la «por dels socialistes» a votar a favor de qualsevol cosa que discrepe amb el govern de Zapatero, cosa que esplicaria l'abstenció del PSPV davant d'aquesta proposta que, ha incidit Pañella, «recull les propostes dels sindicats agraris». El diputat del Compromís s'ha mostrat, així doncs, «esperançat perquè el ministeri atenga aquesta proposta de les Corts Valencianes, i rectifique els seus plantejament actuals, que perjudiquen greument els nostres agricultors». Arxiu de Pàgina26 |
|
|
|
<< Inici < Anterior 321 322 323 324 325 326 327 328 329 330 Següent > Final >>
|
| Resultats 4226 - 4238 de 5324 |
Notícies 
