A les 18.00 de hui divendres, en la nova biblioteca municipal, s'inaugura l'exposició «Novembre 1987. La darrera riuada», que va assolar el Baix Segura fa 20 anys. La mostra pretén explicar els factors que van intervindre en aquelles inundacions, per això s'analitzen els elements que van provocar la riuada, el antecedents i la nova canalització del riu com a solució. Com si es tractara d'una crònica, es narra la dramàtica situació que va viure la comarca els dies 4, 5, 7, 8 i 9 de novembre de 1987.

L'exposició, a més, pretén advertir dels riscs catastròfics que cada volta més afecten la població mundials. Els fets van commocionar la memòria col·lectiva del Baix Segura i amb la mostra es pretén ensenyar que el futur dels habitants de la comarca passa per situar-se al costat del riu i no contra el Segura.

La Universitat de València ha presentat una col·lecció de cinc llibres sobre la València capital de la Segona República, així com la «Guía urbana. Valencia 1931-1939. La ciudad en la 2ª República». En l'acte de presentació han estat presents Josep Lluís Barona, Javier Navarro i Manuel Aznar, directors del Congrés Internacional que té lloc aquesta setmana al Col·legi Major Rector Peset, i Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València.

Del 6 de novembre de 1936, quan el govern es va traslladar a València a causa del setge que patia Madrid, fins el 31 d'octubre de 1937, quan l'evolució de la guerra aconsellà una nova evacuació, ara cap a Barcelona, València va ser capital de la República. La presència del govern i de les principals institucions de la República es deixà sentir en tots els àmbits socials, polítics i culturals, ja que, junt al president de la República i del govern, dels ministres i dels funcionaris de l'Estat, es traslladaren també els principals dirigents dels partits polítics i les organitzacions sindicals, les ambaixades i delegacions estrangeres, els periodistes, els intel·lectuals... D'aquesta capitalitat de la República es compleixen ara 70 anys i, amb aquest motiu, la Universitat de València ha editat sis volums commemoratius sobre diferents àmbits de l'activitat que va tenir lloc a València en aquell any intens.

En primer lloc trobem «Valencia, capital de la República. Discursos políticos e institucionales», a cura d'Antoni Furió, que recull els discursos més importants que van pronunciar polítics de la talla de Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero, Dolores Ibarruri o Federica Montseny i acadèmics com Pere Boch Gimpera i el rector Joan Baptista Peset. Dins d'un tema poc tractat s'emmarca «Ciencia y sanidad en la Valencia capital de la República», editat per Josep Lluís Barona i Josep Bernabeu-Mestre, que mostra l'activitat científica a València, l'arribada de científics de tot l'estat i les reformes sanitàries repúblicanes. València s'havia convertit també en la capital sanitària de la 2a República. Pel que fa a l'activitat cultural hi ha «Valencia, capital literaria y cultural de la República (1936-1937)», on Manuel Aznar Soler estudia i analitza la cultura republicana que es va produir a València en aquell any 1937, tant en valencià com en castellà. «Valencia, capital antifascista: visiones e impresiones de una ciudad en guerra», editat per Antonio Calzado Aldaria i Javier Navarro Navarro, ens mostra les mirades de diversos escriptors i reporters de guerra sobre els fets finals de l'experiència republicana a partir dels textos escrits a València en aquell 1937. Incidint en un altre aspecte podem gaudir d'«Educación, guerra y revolución. Valencia, 1936-1939', editat per Juan Manuel Fernández Soria i Alejandro Mayordomo, que analitza la societat valenciana des del punt de vista de l'educació les veus, els textos i els projectes, així com la dimensió sociopolítica de l'educació, que fou un dels pilars de la 2ª República. Finalment, tenim el text adés esmentat, «Guía urbana. Valencia 1931-1939. La ciudad en la 2ª República», coordinat per Lucila Aragó, José M. Azcárraga i Juan Salazar, mostra en una edició bellament maquetada i il·lustrada la València capital de la República, en un passeig a través de l'educació, la cultura, l'arquitectura i la vida quotidiana de la ciutat. La guia inclou diverses rutes per conéixer i entendre aquella ciutat en guerra, a més d'un facsímil de la guia editada el 1937, així com un DVD amb imatges cinematogràfiques.

Ignasi Bellido, secretari comarcal dels valencianistes, ha comunicat que el col·lectiu de l'Alacantí ha decidit atorgar els premis ACPV com a mostra de solidaritat davant de «la campanya d'atacs que rep des del govern de Camps i que impossibilita un acord per tal que TVV es puga vore a Catalunya i TV3 al País Valencià», com també per la tasca que realitza de defensa de la llengua i cultura pròpia; a la Colla Muntanyenca del Campello per les campanyes que du a terme a favor del patrimoni cultural i natural de l'Alacantí, com ara la Vila Romana del Campello o el Cabeçó; i a l'Escola de Música de Sant Joan per estar «compromesos en la potent tradició musical valenciana».

L'executiva comarcal del Bloc ha manifestat que aquests premis pretenen representar el suport del partit cap a les entitats de la societat civil que treballen per transmetre la tradició cultural, que reivindiquen un model diferent de creixement que no siga a costa de perdre el patrimoni natural i històric o que treballen perquè la ciutadania tinga el dret a rebre una informació plural i fan del valencià una llengua moderna i present en tots els àmbits de la societat, també en els mitjans de comunicació. El sopar de lliurament dels premis tindrà lloc el proper dissabte a Mutxamel.