Si els socialistes allarguen la presència en el govern, Espanya perdrà una generació de jóvens. Els «nini», que «ni» estudien «ni» treballen, creixen de manera alarmant. El 43% dels jóvens espanyols no té faena, 975.000 a l'octubre es trobaven desocupats i ara mateix ja en seran més d'un milió. González va dur la taxa de desocupació juvenil fins al 42%, que va baixar amb el govern popular al 22%. Ara, amb Zapatero, se superarà amb escreix els nivells de l'anterior president socialista. Amb les solucions socialistes a la crisi -elevació de la despesa pública, endeutament i més impostos-, acabarem enguany amb més de la meitat del jóvens fent cua a l'INEM. Ocupació i educació de qualitat són necessàries amb urgència per superar l'apatia en la qual Rodríguez Zapatero ha sumit la majoria dels nostres jóvens. Per tal de traure al milió de jóvens de les llistes de la desocupació fan falta uns menors costs laborables, com els dos punts de reducció de les cotitzacions socials i un nou model de contracte laboral, anunciats per Mariano Rajoy. Es pot crear un nou model de contracte laboral sense que es perda cap dret i tots guanyen. Simplement, com sempre s'ha anunciat, cal respectar la totalitat dels actuals contractes de la dotzena de milions d'empleats que ja són fixos i que el nou contracte solament siga aplicable a aquells que estan mancats de qualsevol dret, als qui es troben desocupats i que acceptarien un contracte indefinit encara que l'acomiadament no arribara als 45 o els 33 dies d'indemnització per acomiadament. Al costat de la reforma laboral, la tributària i la reducció de la despesa corrent, que tenen un efecte immediat, ha de portar-se a terme l'educativa, que és a més llarg termini.
Des de 1990, a Espanya s'ha implantat un model educatiu socialista, amb escassa exigència i perduda d'autoritat del professorat que ha donat com a resultat l'abandó prematur de les aules sense qualificació del 32% dels nostres jóvens. El creixement de la desgana en la joventut espanyola creix, el govern s'obstina a desqualificar l'activitat empresarial i en Educació per a Ciutadania s'aprén que «el capitalisme és intrínsecament incompatible amb la democràcia» i que «els hòmens rics que passen tot el dia ocupats en els seus negocis i a la nit ronquen com vaques no contribueixen molt al bé comú» -Mc Graw Hill-. Al final, els jóvens són el que aprenen.
Miguel Barrachina és diputat del PP al Congrés per la circumscripció de Castelló.
| Comentaris |
|
