Part dels nostres actors i directors de cinema van voler premiar amb el Goya, la passada setmana, amb motiu de la gal·la anual, Rodríguez Zapatero. No van dir si la distinció li la donaven pels quasi cinc milions de desocupats, les tres-centres mil empreses tancades o per celebrar que l'única indústria puixant a Espanya és l'armamentística, però el president i la seua dona el van arreplegar emocionats, i tots somreien molt. Estaven feliços, i no és per a menys, mentres amb el socialisme un milió dos-centes mil famílies espanyoles tenen tots els membres desocupats, les ajudes al cinema enguany superaran els 80 milionets d'euros.
A l'Afganistan ja tenim més militars espanyols dels que hi va haver a l'Iraq, i ahir les tropes de l'OTAN, lamentablement, per un error van acabar amb la vida de 27 civils, el silenci dels artistes de la cella hui contrasta amb la hiperactivitat demostrada en el passat. Alguns insulten José María Aznar i l'anomenen criminal de guerra, per la nostra participació després de la guerra de l'Iraq en aquell país fa ja sis anys, i en canvi les actuals accions, clarament «de guerra», amb els mateixos aliats a l'Afganistan, s'eviten sectàriament. Amb tot, el Goya lliurat a Zapatero no ha estat ni per l'excel·lent gestió econòmica ni pel creixent pes internacional amb la Presidència Europea de torn, ha degut ser pel creixent trencament entre espanyols que s'ha generat amb la seua presidència.
La creació, en la pràctica, de les bases d'un Estat Català, bé mereix aquest premi. La falta de respecte a la Constitució és absoluta, i la part recorreguda de l'Estatut, una llei que limita les llibertats dels catalans, es desenvolupa per tal de facilitar per la via dels fets l'escissió nacional. El somnolent Tribunal Constitucional, que se suposa que hauria de saber alguna cosa sobre la nostra Carta Magna, s'ha convertit en còmplice de la destrucció parcial del nostre ordre constitucional, pel qual suposadaments vetlen. La nova Llei de Vegueries, per la qual se suprimeixen les quatre províncies catalanes en favor d'almenys set vegueries, és només l'últim pas en la configuració d'aquest nou Estat, que mentres l'Alt Tribunal medita, els nacionalistes i els socialistes elaboren a estall. Abans, ja havien desenvolupat l'Estatut per limitar la presència del castellà en les aules, dotar-se del seu propi Tribunal Constitucional o Consell de Garanties Estatutàries, o imposar quotes lingüístiques en el cinema.
Ara preparen la seua llei electoral, i tot això arterosament, conscients que vulneren la Constitució, aprofitant que el tribunal que l'hauria de defendre, que ens hauria de defendre a tots, encara desfulla la margarida. Sí, la immobilització del Tribunal Constitucional mentres es forja un nou Estat mereix un Goya, l'economia tindrà solució, el trencament nacional no. Una pena, la Catalunya plural, oberta, emprenedora, exemplar, apareix hui desdibuixada sota el govern nacionalista de Montilla. Alicia, salva'ns.
Miguel Barrachina és diputat del PP al Congrés per la circumscripció de Castelló.
