Després de sis anys de govern, l'executiu socialista reclama ara consens, un acord en matèria econòmica, un oferiment tardà i difícilment assolible amb qui no es posa d'acord ni amb si mateix. En aquest període de profunda crisi, en els dos mesos que portem d'any, les propostes governamentals que es plantegen divendres són rectificades dilluns i retirades dimarts. Qüestions de gran transcendència econòmica com la congelació salarial; l'allargament del còmput de 15 a 25 anys per al càlcul de les pensions, amb la consegüent baixada que això suposaria; el retard en l'edat jubilació als 67; l'anunci de reducció de la despesa un dia abans d'aprovar despeses addicionals o la supressió de la deducció de 400 euros, són solament cinc exemples de confrontació interna que evidencien el desconcert que regna en l'executiu nacional.
Mentre que el govern socialista es posa d'acord amb ell mateix, hauria d'aprofitar per complir els acords del Congrés dels Diputats, i no desacatar-los, com succeeix amb l'aprovació de la proposta de reducció d'alts càrrecs. Suposadament, la vicepresidenta Fernández de la Vega hauria coordinar l'acció de govern en aquest àmbit, però el resultat no pot ser més decebedor. El govern té l'obligació parlamentària de reduir els alts càrrecs i els seus corresponents assessors en un 25%. Com és possible que amb l'enorme traspàs competencial a favor de les comunitats autònomes, produït des de l'any 2004, el govern socialista tinga un 25% més de personal directiu que quan Espanya estava vicepresidida Mariano Rajoy?
Com es justifica que en l'any 2004 hi haguera 18 secretaries d'Estat i ara n'hi haja 25? Per què han augmentat en 24 les direccions generals? També hauria d'eliminar-se una vicepresidència, i els ministeris de la Igualtat i l'Habitatge. La supressió d'un Ministeri no és només una persona, són assessors, administratius, edificis, cotxes oficials. Mentres que a Espanya es destruïa un milió i mig de llocs de treball en aquesta legislatura, les administracions públiques en creaven 197.000. Com és possible que un govern viscá tan alié a la dramàtica realitat nacional? Per a premiar tal despropòsit, la Secretaria d'Estat d'Economia ha elevat els pagaments per productivitat un 26,2% en 2010 per al seu departament. Així premien la generació de 1.500.000 desocupats. Sí, la seua especialitat és crear desocupats, han estat enormement productius, es mereixen un premi del 26% d'augment per productivitat i més.
Miguel Barrachina és diputat del PP al Congrés per la circumscripció de Castelló.
| Comentaris |
|
