Pàgina 26

Encara que el govern socialista siga una calamitat econòmica, i la desconfiança instal·lada en els mercats financers internacionals agreuge la crisi nacional, hi ha dos elements que ens feien especialment vulnerables; el primer, el de l'escassa productivitat, i el segon, al qual dedicaré aquestes línies, el de l'endeutament creixent. Per a desgràcia de tots, la Llei General d'Estabilitat Pressupostària aprovada en 2001 en l'etapa de govern popular, no només no s'ha millorat sinó que s'ha flexibilitzat fins a desvirtuar-la. No és possible que vaja l'economia bé o malament, que les més de 8.000 administracions públiques espanyoles i la totalitat de grans empreses nacionals estiguen permanentment endeutades.

La possibilitat d'endeutar-se és inherent a la condició humana i indispensable a l'hora de portar a terme inversions amb llargs períodes d'amortització. Però, que tots els agents econòmics, públics i privats, estiguen de forma permanent endeutats i l'endeutament no deixe de créixer és irresponsable i ens condueix al lloc en què ens trobem, en el pou. El Pla de Zapatero, pel qual s'executen 32.000 obretes municipals, seria recomanable només si l'executiu tinguera estalvis, que en bona lògica hauria de mobilitzar perquè, via salaris, arribaren als desocupats. Però en aquest moment, amb restricció al crèdit, recórrer a major endeutament suposa expulsar dels bancs les empreses menudes i els autònoms amb les seues inversions productives. La conseqüència és que una mesura keynesiana com el Pla E generarà més desocupació, ja que redueix la liquiditat bancària i eleva els imposts, com acabem de comprovar, i tot, perquè partíem d'una situació d'elevat endeutament públic i privat. Els grans esforços de contenció de la despesa pública i de reducció de l'endeutament públic, amb l'obligatorietat del dèficit zero per a totes les administracions públiques, de l'etapa de govern popular han passat a la història amb Zapatero.

El socialisme balafiador condueix inexorablement a açò. En el govern balear la Conselleria d'Agricultura disposa de 440 treballadors públics per a només 430 agricultors. És a dir, que sobre cada llaurador pesa un funcionari complet i part d'un altre. El manteniment de la bitàcola de l'alcalde socialista de Barcelona costa més de 315.000 euros anuals, és a dir, 17 milions de pessetes cada dia laborable, quan és una mica personal i en teoria gratuït. El socialisme és incorregible, però el que sí que ha de tindre correcció futura, i en el cas de les administracions haurà de ser per llei, és l'abús de l'endeutament, que és a més absurd, ja que al final es paga tot amb interés.

És una lliçó d'aquesta crisi: se salvaran aquelles empreses, i alerta, també aquelles administracions, que menor dependència financera tingueren. La prudència és també una virtut en la gestió econòmica.

Miguel Barrachina és diputat del Partit Popular al Congrés per la circumscripció de Castelló.