Ras i curt: el bilingüisme trampós és el que s'aplica per tal que tot allò que està escrit en valencià ho estiga també en castellà, però no viceversa. És el que apliquen les autoritats responsables del trànsit, quan els panells lluminosos diuen, per exemple: «Per pas inferior a Castelló, Teruel», i un moment després: «Por paso inferior a Castellón, Teruel». En primer lloc, podríem qüestionar-nos la necessitat de traduir al castellà locucions tan complicades com ara «per pas inferior» (no fos cas que algun pobre desconeixedor de l’idioma d'Ausiàs Marc poguera pensar que significa «gireu a la dreta immediatament i sense mirar»). L'aspecte més interessant, però, és que mentre que el topònim Castelló sí que es tradueix al castellà, per «Castellón» (de nou, no fos cas que algú pensara que Castelló vol dir Sant Petersburg), mentre que «Teruel» és «Teruel», i no Terol, tant en castellà com en valencià. Conclusió evident: els noms castellans no es tradueixen al valencià; els noms valencians sí que es tradueixen al castellà.
El mateix curiós fenomen podem observar-lo en l'estació de metro de l'avinguda d'Aragó, que es diu «Aragón», o en la de l'Albereda, que es diu «Alameda», i indica una eixida cap al passeig de la «Ciudadela». Pareix que els valencians, abans de la castellanització, no teníem paraules per a dir Aragó, Albereda o Ciutadella, i així, cada vegada que ens hi havíem de referir, fèiem un piiiiit, com quan, a la televisió, pronuncien alguna paraula malsonant.
El bilingüisme trampós és també el que fa que un representant polític de Massalfassar demane a l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) que facen els comunicats adreçats a les famílies en bilingüe, i no en valencià, com s'havia fet, amb tota normalitat, fins ara. Els bilingüistes tramposos, senzillament, no poden suportar que hi haja coses escrites només en valencià. I el trampós de Massalfassar, en concret, reivindica el dret dels pares i les mares d'alumnes escolaritzats en valencià a ignorar violentament la llengua en què estudien els seus fills. D'eixa llengua, no en volen tindre ni el coneixement mínim que cal per a entendre un senzill comunicat. No en parlem ja, d'ajudar-los amb les tasques escolars! Jo diria que ignorar l'idioma en què estudien els teus fills no és una gran idea. No ho sé. Potser estic enganyat, i en realitat és una magnífica estratègia per a garantir l'èxit escolar dels seus fills.
En tot cas, el bilingüista trampós de Massalfassar no pretén que tots els comunicats siguen bilingües. Només faltaria això! Només els que escriuen les persones que opten per expressar-se en valencià han de ser-ho. Les altres, les que prefereixen fer-ho en castellà, tenen tot el seu suport per a seguir fent-ho en estricte règim monolingüista. El bilingüista trampós tampoc no està gens preocupat perquè l'Ajuntament del poble faça tots els seus escrits en un radical monolingüisme castellà, o perquè les superfícies comercials instal·lades al voltant marginen brutalment el valencià. Això no és important per a ell. Sobretot perquè això implicaria enfrontar-se amb institucions que tenen poder, i el bilingüista trampós prefereix mil vegades carregar contra les persones que, de manera desinteressada i voluntarista, gestionen l'AMPA del col·legi públic tan bé com saben i poden, i ho fan en la llengua del poble on viuen. El seu esforç bilingüista es concentra, exclusivament, a impedir que hi haja coses escrites únicament en valencià. Totes les altres, la immensa majoria, les que estan escrites només en castellà, no li susciten cap escrúpol ètic.
I per si això fóra poc, el bilingüista trampós es considera tot un campió de la democràcia. Creu fermament que facilitar que algunes persones puguen viure al poble completament d'esquenes a la llengua i la cultura pròpies és una gran contribució al pluralisme i a la convivència ciutadana. Ell no vol que tots siguem bilingües. Només vol que ho siguem els valencians, per tal que els altres puguen -si volen- ser encara plenament monolingües. Segurament ni tan sols ha pensat que, amb això, converteix en forasters eterns aquelles persones que arriben a Massalfassar amb la impertorbable convicció -més pròpia dels colonitzadors- que és la gent del poble qui ha de canviar hàbits, costums, i llengua -si cal- per tal d'adaptar-se als seus gustos i a les seues limitacions idiomàtiques.
No hi ha dubte que la facultat més desenvolupada dels humans -i això inclou el bilingüista trampós- és la d'autoenganyar-se. El problema és que massa sovint, de passada, n'enganyen uns quants més, amb la seua demagògia manipuladora, basada a omplir-se la boca de paraules bensonants com ara «democràcia», «pluralisme» o «bilingüisme», per a -al remat- acabar posant-se, sistemàticament, a favor del més fort. En el nostre cas, sempre a favor de la imposició sistemàtica del castellà.
Ferran Suay és membre de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV.
Ras i curt: el bilingüisme trampós és el que s'aplica per tal que tot allò que està escrit en valencià ho estiga també en castellà, però no viceversa. És el que apliquen les autoritats responsables del trànsit, quan els panells lluminosos diuen, per exemple: «Per pas inferior a Castelló, Teruel», i un moment després: «Por paso inferior a Castellón, Teruel». En primer lloc, podríem qüestionar-nos la necessitat de traduir al castellà locucions tan complicades com ara «per pas inferior» (no fos cas que algun pobre desconeixedor de l’idioma d'Ausiàs Marc poguera pensar que significa «gireu a la dreta immediatament i sense mirar»). L'aspecte més interessant, però, és que mentre que el topònim Castelló sí que es tradueix al castellà, per «Castellón» (de nou, no fos cas que algú pensara que Castelló vol dir Sant Petersburg), mentre que «Teruel» és «Teruel», i no Terol, tant en castellà com en valencià. Conclusió evident: els noms castellans no es tradueixen al valencià; els noms valencians sí que es tradueixen al castellà. 
