Va ser trist, al debat d'investidura, veure el candidat a president del govern d'Espanya i el líder de l'oposició prometent i exigint que el problema de l'aigua se solucionara en els propers quatre anys. Estem arreglats si els nostres polítics pensen que aquest problema pot ser resolt en una legislatura. Això significa que no veuen més enllà del seu nas, i això ja és dolent quan parlem dels dirigents d'un país.

El problema de l'aigua sembla que serà endèmic a partir d'ara: l'assecament de rius i aqüífers i la conseqüència de la desertificació als països de la conca mediterrània sembla no ser un mal de quatre anys, ni de bon tros. Per atacar aquest problema calen mesures permanents que haurien d'incloure els següents punts:

- Pujar el preu de l'aigua, principalment als qui l'usen per fer negoci i ara els resulta pràcticament debades. No és normal que a un país tan ric en aigua com Alemanya, aquesta siga més cara que a Espanya, on és escassa.

- Combatre amb tots els mitjans possibles les fuites d'aigua, com són les pèrdues massives en canonades trencades.

- Controlar el creixement demogràfic, evitant potenciar i protegir aquelles activitats econòmiques que porten en aquesta direcció, com per exemple fer del país, un de serveis i turisme, atractiu com a lloc de residència per turistes mitjançant projectes urbanitzadors. Açò implica reconduir l'economia en altres direccions, fomentant i ajudant la creació d'empreses que milloren la nostra productivitat, per deixar de ser un país de segona, dedicat quasi exclusivament a servir els forasters.

- Construir les dessaladores justes, tenint molta cura d'evitar l'efecte nociu que sobre les costes poden tindre (posidònia...). Si cal endur-se la sal mar endins, s'haurà de fer, i si açò encareix el preu de l'aigua, s'hauria de carregar al consum (primer punt).

- Combatre l'abús i mal ús de l'aigua, multant els qui la malbaraten i pujant el preu de l'ús per damunt de certs umbrals. I, en paral·lel, promoure activament una consciència d'estalvi.    

Aquestes mesures, algunes possiblement impopulars i difícils de dur a terme, encara que certament no impossibles, podrien ajudar a solucionar el problema de l'aigua a llarg termini. Per altra banda, la impopularitat de les mesures es pot véncer mitjançant l'ús dels mitjans de comunicació de masses, que tant i tan bé saben aprofitar alguns per difondre les seues interessades opinions, principalment al nostre país. L'alternativa és l'assecament de rius i aqüífers i la desertificació, però també la pèrdua d'atractiu per a molts dels turistes que ara omplen les nostres platges. A més, la manca de mesures pot conduir al creixement del problema fins un punt insostenible, arribats al qual les reaccions dels col·lectius afectats són imprevisibles. La història està farcida d'exemples de problemes no resolts al moment en què encara tenien solució, per diferents interessos, i que van acabar generant conflictes seriosos amb conseqüències terribles. L'aigua és necessària per a la vida i és per tant un bé sensible per generar tensions. És per açò que l'actitud de molts polítics i de gran part de la societat cap a aquest problema només pot ser qualificada d'irresponsable i destrellatada

Manuel Perucho i Pla és membre de Xúquer Viu i de Valencians pel Canvi
Més articles d'aquest autor
El València campió
El dèficit democràtic al País Valencià
 

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post