La mort d'Alexander Solzhenítsyn m'ha sorprés a la pàgina 611 del seu minuciós «Arxipèlag Gulag», obra reveladora del sistema judicial i penitenciari de la feliçment despareguda dictadura de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. La tempestuosa vida de Solzhenítsyn, condemnat per escriure una carta a un amic, i la seua experiència a la presó, relatada a través del testimoni de 227 supervivents dels gulags, o camps de concentració soviètics, mereix que seguim tributant-li homenatge a través de la seua lectura. D'aquella tragèdia siberiana, en la qual van morir milions d'innocents, fins a l'actualitat, les ideologies totalitàries es troben -feliçment- em retrocés, i és tan formidable com benvingut el contrast, amb la nostra realitat penitenciària. L'«Arxipèlag», encara que pot arribar a resultar tediós per la seua meticulositat i detallisme, és una obra indispensable per a tindre coneixement precís de la condició opressora d'un Estat quan se sent per damunt dels seus ciutadans i amb legitimitat per a prendre tot tipus de decisions.