Toca fer balanç. En primer lloc, és de justícia felicitar el partit socialista, temps hi haurà per posar-li peròs al seu govern. I, acte seguit, he de mostrar la meua immensa alegria per la derrota del Partit Popular. Tot i lamentar la fortalesa del model caciquil instaurat a les nostres comarques i que sembla tenir continuïtat dins la mateixa ‘famiglia’. Però avui em permetreu que em mire  al melic, només durant una estona. No puc evitar preocupar-me especialment per eixe milió de persones que han dipositat el seu vot i la seua il·lusió en Esquerra Unida i Izquierda Unida i, a hores d’ara, busquen respostes. A partir de demà tornaré a ser la mateixa i a carregar amb forces redoblades contra Fabra i els seus.

Les primeres explicacions són numèriques. Amb un 4% dels vots tenim només 2 diputats quan proporcionalment ens en corresponen 14, el PP amb un 40% en té 156 i CiU amb el 3% en té 11. Però amb això ja comptàvem i no és excusa. Ja sabem que aquestes coses van quedar nugades i ben nugades en el seu moment.

Les raons profundes cal buscar-les més enllà de la llei electoral, del vot útil i de les transfusions de sang roja. Segurament anirem ben encaminats si mirem cap al desestructurat moviment obrer, cap a la feblesa de les xarxes de resistència que s’oposen al neoliberalisme. I no ho hem de fer per buscar culpables sinó per reconèixer la nostra responsabilitat.

No és que una bona part de l’electorat haja abandonat l’alternativa, el problema real és que aquesta ja no és identificable. Per això, el primer que cal fer és reconèixer els nostres errors i, acte seguit, posar-nos a treballar. Centenars de milers de persones ens esperen perquè només amb l’esquerra real serà possible augmentar les pensions més baixes d’Europa i els sous més miserables, baixar el preu dels habitatges i construir els geriàtrics i les escoles infantils que calen.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post