Per altra banda, en esta darrera és probable que Esteban González Pons siga cap de llista de la circumscripció, després d'haver estat triat per Rajoy com un dels membres del consell assessor encarregat d'elaborar el programa electoral a nivell estatal. El discurs del PP, ja anunciat i conegut, serà aquell vehiculat a través del desgreuge comparatiu amb d'altres territoris, especialment Catalunya, ja siga en la qüestió de l'aigua, els trens de rodalia, les inversions estatals o el finançament, darrer episodi que ha conduït al sainet de la possible reforma del flamant estatut valencià de 2006. En paraules de Ricardo Costa, secretari general dels populars valencians, l'objectiu és «portar Rajoy a la Moncloa des de la Comunitat Valenciana perquè els valencians tornem a ser tractats pel Govern d'Espanya com a ciutadans de primera».

 

El PSPV, per la seua banda, després de la debacle electoral de maig de 2007, se sumeix en un enèsim debat successori entre Jordi Sevilla, el candidat de Madrid, Ximo Puig, l'home de les comarques, i Jorge Alarte, el jove del cinturó roig de la ciutat de València, debat que no es resoldrà fins a la celebració del Congrés del partit en 2008, després de les eleccions estatals de març, un fet que aboca als socialistes a encarar les votades amb un partit i un lideratge a la baixa. El seu principal argument, però, a banda d'un hipotètic número 1 per València de Mª Teresa Fernández de la Vega -el membre més ben valorat del govern espanyol-, serà la pròpia política pressupostària de José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Solbes, que han enfortit les mesures socials més efectistes en les polítiques de natalitat o habitatge, alhora que han incrementat la inversió al territori valencià durant 2008 en un 25% més que en el present any.

En tercer lloc, el Compromís pel País Valencià ha viscut un estiu marcat pels negatius resultats de les eleccions de maig. Així, al trist consol de comprovar que la coalició havia estat l'únic camí per tal d'aconseguir diputats d'EUPV i el BLOC a les Corts Valencianes l'ha succeït un inesperat colp de mà dels valencianistes, que s'han fet amb el control del grup parlamentari bo i aprofitant la immediata eixida d'EUPV del corrent nacionalista Esquerra i País, constituït en breu en nou partit: Iniciativa del Poble Valencià (IPV). Donada l'escassa repercussió social del nou projecte, i tot necessitant-se mútuament per mantindre el domini del grup del Compromís, el més probable és que IPV s'integre progressivament en el BLOC, tenint com a primera prova conjunta la cita electoral de març de 2008, en la qual previsiblement -malgrat comptar amb la incansable tasca d'Isaura Navarro- repetiran els mals resultats dels valencianistes en totes les eleccions de caràcter supravalencià. D'igual manera, és probable que també EUPV, reduïda bàsicament al Partit Comunista del País Valencià, amb la seua secretària general Marga Sanz al front, perda el diputat encarnat per Isaura Navarro a les Corts Generals; significaria un altre tret al cor d'un partit necessitat de regeneració i el major triomf del BLOC i IPV en esta contesa electoral.

Finalment, a nivell municipal, si bé a les principals ciutats del país no hi ha hagut canvis significatius en d'altres la tardor enceta la tasca de nous equips polítics Així, el PP continuarà governant a València, Alacant, Castelló de la Plana, Alcoi o Benidorm, alhora que abordarà el desenvolupament dels polèmics projectes d'expansió urbanística, refrendats àmpliament pels votants d'Orpesa, Almassora, Cullera, Tavernes de la Valldigna, el Campello, Sant Miquel de les Salines, Oriola i Torrevella. Igualment, el PSPV prolongarà els seus mandats a Elx i Gandia (en este cas de la mà de l'expopular Fernando Mut), al temps que prosseguira al capdavant dels ajuntaments d'Almenara o Pilar de la Foradada, esguitats per les polèmiques urbanístiques. Altrament, el PPCV ha pres dels socialistes el govern municipal de nuclis com Torrent, Sagunt, Paterna, Elda o Petrer, l'economia dels quals no està basada prioritàriament en el turisme, mentre que, a la inversa, el PSPV ha desbancat del poder els populars a llocs costaners com Benicàssim, Calp, Altea, l'Alfàs del Pi, Xixona o la Vila-joiosa.

Tot plegat, doncs, ha començat un interessant curs polític per als partits polítics valencians. Ens mantindrem a l'aguait.