Ha acabat el termini per presentar les candidatures electorals i la cosa s'ha convertit en una espècie de concurs de disbarats. El Partit Democràtic de Veltroni ha volgut fer llistes «molt democràtiques» en les quals, en llocs importants, hi ha símbols, com ara un treballador precari, una becària malpagada o un obrer de la TyssenKrupp -la fàbrica on va haver l'accident a desembre. Quan la Sinistra Arcobaleno ja tenia les llistes tancades, Veltroni els va fer notar que ell tenia un obrer de la Tyssen i els comunistes no. A la vista del paperot, Diliberto, secretari del «Partito dei Comunisti Italiani», va decidir cedir el seu lloc a la llista a un obrer de la Tyssen (què bonic!).

En la cacera de noms que porten vots a les llistes, Berlusconi ha arreplegat de tot: xiques d'eixes que ixen a les seues teles ensenyant cuixa, feixistam variadet i corruptes a dojo. A la llista de Roma ha posat a un tal Ciarrapico, un  industrial que financia grups feixistes, està orgullós de fer-ho i té un historial penal digne d'Al Capone.  Massa impresentable inclús per als aliats de Berlusconi, que li han demanat públicament que el retire de la llista. Berlusconi, sense tallar-se, ha contestat que el senyor Ciarrapico «és un home de món, molt simpàtic i té molts diaris locals que ens fa falta que ens donen suport». En un principi hi havia veus que demanaven als partits que no presentaren candidats condemnats o als quals se'ls investiga per estar vinculats a la màfia. La solució va ser ràpida, quan des dels partits es va afirmar que no hi figurarien, sempre que els processos no fóren clarament «polítics». Així, han tornat a presentar els mateixos mafiosos i corruptes de sempre. L'expresident de Sicília, que va haver de dimitir en ser condemnat a cinc anys, ens el retrobem a les llistes al Senat. Clar, és que els jutges són uns comunistes que persegueixen a les persones honrades com Berlusconi i els seus amics. L'única bona notícia és que a Mastella, que va fer caure el govern Prodi, no el vol ningú a les llistes i sol no pot anar perquè té mig partit a la presó.

Berlusconi, abans de començar la campanya, segueix amb declaracions polèmiques. Dies arrere, una jove li va preguntar, en directe a la televisió, què podia fer una persona com ella per a fugir de la precarietat laboral. El candidat de la dreta li va contestar que havia de casar-se amb un millonari com el seu fill, que amb el somriure que tenia s'ho podia permetre. Davant de la indignació que va provocar la seua resposta, va argumentar la mancança de sentit de l'humor de l'oposició i de les dones. Quan ahir el van acusar de posar a les llistes vedets de la tele, va contestar que ell no inclou vedets a la llista, que ell amb les vedettes fa altres coses. Novament, Berlusconi trau el seu bon gust a la llum, i quan intenta arreglar les coses que diu, és pitjor encara.

Maria Folch és historiadora i viu a Roma. Manté aquesta bitàcola a internet
Altres articles d'aquesta autora a Pàgina 26

La campanya
 ROC & Roll
 ...i sobre aquesta pedra edificaré el meu imperi immobiliari
 

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post