Els fets ocorreguts a Itàlia en les darreres setmanes, i enumere la pallissa a mort d’un jove a Verona a mans de neonazis, els incendis provocats a Nàpols als campaments on vivien els gitanos, la destrossa de botigues d’estrangers a Roma i d’altres menys clamorosos no poden ser, evidentment, atribuïts al nou govern de dretes i als discursos que fa, però pareix que el nou govern legitime l’aprouondiment i l’explosió de conflictes preexistents. Crec que es pot dir que a Itàlia s’està trencant la pau social. Es trenca sobre esquerdes preexistents a la victòria de la dreta, es podria pensar que la victòria de la dreta és filla d’aquestes esquerdes socials. Aquest trencament de la pau social ha pres la pitjor forma possible, la guerra entre pobres. Escoltar els ciutadans del barri de Porticelli a Nàpols, una de les zones de major presencia de la camorra, justificar els incendis provocats per ells als campaments dels gitanos amb l’acusació que eren delinqüents era quasi surreal.

 

El problema no és només que el govern pareix mirar-s’ho tot amb una certa condescendència. Contribueix molt a l’agreujament de la situació i al malestar de molta gent de bé el silenci de l’esquerra. Una estranya pau parlamentària mai vista accentua aquesta sensació. Al parlament italià han passat d’escopir-se i insultar-se a aplaudir-se mútuament els discursos, i amb tot el que passa, l’únic partit de centreesquerra al parlament pareix que no troba la veu per dir alguna cosa. Pot resultar sorprenent, però és el Vaticà qui diu les coses que hauria de d'afirmar l’esquerra italiana.

Maria Folch és historiadora i viu a Roma. Més articles d'aquesta autora
Lega
Confeccionar candidatures electorals a Itàlia