I també era curiós veure com els familiars dels músics repartits per tot el carrer intentaven assimilar l'èxit dels adolescents. I el millor de tot, música en valencià, de qualitat, amb missatges que possiblement alguns joves es limitaran a repetir, a taralal·lejar. Són frases reivindicatives, que parlen de la recuperació del territori, de la història, del passat. I si desgavell significa desordre complet, la seua música, les seues lletres i sobretot la seua actitud, no fan més que aclarir a la societat, a ritme d'ska, la necessitat de tenir una consciència digna i de valorar allò que és té. Gràcies als festers del carrer Sant Vicent, anit vam assistir, una vegada més, a un bon concert de rock, en el qual s'aposta per les creacions locals, on es dóna una important a tots aquells grups que amb il·lusió i dedicació volen expressar el seu inconformisme. 

Rosa Malonda és mestra de primària.
Altres articles d'aquesta autora a Pàgina 26
Oliva, 332

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post