Sincerament, després d'una vetlada com la que passàrem el diumenge u es queda amb la sensació que està flotant als núvols. El festival de Cantautors a Torrent es fa gran i les preparacions per a la tercera edició comencen a rodar amb una injecció de força majúscula. Per entendre açò, com sempre, cal fer-ne una miqueta d'història. L'estiu de l'any passat a Torrent tot eren incerteses. Encara quedava molt recent la victòria del PP per majoria absoluta, després de més de vint anys -tots els de la democràcia, de fet- de domini absolutíssim dels socialistes. Ningú -ni els mateixos populars- no s'ho esperava. A més a més, amb la certesa de la victòria segura, l'anterior equip de govern havia deixat per signar molts acords per a «dilluns vinent», com si pel mig només hi haguera un simple diumenge de rams.

En aquest context, el primer que tenia les de perdre és el de sempre: el valencià. No és moment d'assenyalar amb el dit ni de pensar en culpes. No toca i ningú tampoc no hi pensa. Però allò cert és que ens vàrem trobar amb un fet acomplit: el valencià era completament absent del programa oficial de festes del poble. Enmig d'aquestes circumstàncies, ens aplegàrem un grup de gent que créiem que des de la societat civil s'hi havia de donar un toc d'alerta. Havíem de demostrar que els torrentins volíem escoltar música en la nostra llengua en les nostres festes. Si l'Ajuntament no ho feia, doncs ho faríem nosaltres. Així de senzill. I així de difícil, ja que el calendari apretava i només teníem dues setmanes per muntar-ho tot.

És ací on va sorgir el Col·lectiu Safranar, com a paraigua on arrecerar un conjunt de voluntats i de coneixences que a poc a poc anàvem arreplegant. Pau Alabajos, cantautor del poble i lluitador infatigable, començà a repassar complicitats que havia anat collint al llarg dels seus llargs periples per les terres on es parla de lo pus bell llemosí. La resposta dels músics fou modèlica: es varen implicar i feren seua la causa. Senior, Cesk Freixas, Sergi Contrí i el mateix Pau Alabajos. Com en els bons vells temps, l'única recompensa era defensar uns ideals; entre altres coses, perquè no en teníem cap d'altra per oferir-ne.

I més exemplar encara fou la resposta de la societat torrentina, que va omplir de gom a gom l'Hort de Trénor i va signar vora mig miler de peticions per instar l'Ajuntament que no oblidara el valencià a les festes del poble. Si no haguera estat així, enguany no hauríem pogut organitzar-ne la segona edició. De fet, això és el que va permetre que el programa oficial de festes de Torrent de 2008 incloguera el festival de Cantautors a Torrent. El fet d'escoltar la veu del poble. I amb un equip de govern del PP, per trencar més motles encara.

El salt qualitatiu era considerable i l'aposta ferma i decidida: volíem consolidar el projecte -que no fóra flor d'un dia ni fruit d'unes circumstàncies concretes- i volíem, a més a més, que esdevinguera una referència, que Torrent es convertira en un exponent de la música cantada en la nostra llengua. Perquè, des del Col·lectiu Safranar, creiem que les festes patronals, ja que estan organitzades des d'un organisme públic, han de tindre expressament una vocació pública. És a dir: oferir més qualitat que quantitat i donar la veu a aquells que les lleis del mercat -o altres mecanismes més foscs encara- els la nega.

En aquest sentit, el Safranar ha apostat pel festival Cantautors a Torrent com a projecte propi, però nosaltres no volem que el suport a la música en valencià es quede ací. Una flor no fa estiu. De la mateixa manera que enguany tots els grups que l'ajuntament presenta al cartell de festes canten en castellà i no se'ls engloba en una Noche de la música en castellano, nosaltres volem que els músics que canten en valencià puguen accedir-hi en igualtat de condicions, sense discriminacions, demostrant la normalitat a què aspirem. Perquè la filosofia i la conclusió en aquest aspecte són ben senzilles: el valencià és cosa de tots, no té color polític, i el fet és que el diumenge hi havia gent de cada pare i cada mare a l'Hort de Trénor. Es tracta d'un fet que ens produeix una sensació de benestar immensa.

I, per parlar de sensacions, què dir-ne de les més esctrictament musicals que vàrem poder experimentar? Doncs no tinc paraula, ras i curt. Començava dient que estic en un núvol i no és pura retòrica. Un cartell amb Miquel Gil, Feliu Ventura i Meritxell Gené és tot un luxe; una delicatessen que hauria de ser a l'abast d'absolutament tothom. I no varen defraudar. La idea és aplegar noms consolidats amb d'altres que reclamen el seu lloc. Molta gent que va vindre per gaudir de Miquel Gil o Feliu Ventura va conéixer la proposta de Meritxell Gené; i ausades que va tindre èxit!, a la botiga que vàrem improvisar a la barra ens llevaven els discs de les mans. Jo, personalment, vaig escoltar per primera vegada la cantautora lleidatana en un disc recopilatori del concurs Sona 9 de fa un parell d'anys, i em vaig quedar totalment fascinat per eixa veu i eixa manera de fer. I enguany que Gené s'ha autoeditat el primer treball, Inesperadament, era una oportunitat que no es podia deixar passar.

I què dir-ne de l'eufòria que Miquel Gil amb la Bandaband va encomanar a tot l'Hort de Trénor? Senzillament, indescriptible. O Feliu Ventura, a qui li va tocar cloure el festival? No és que no n'hi hagen paraules perquè no calen presentacions, és que aquesta vegada és cert. I molt menys encara amb la ressaca de la nit del diumenge encara al cos. Només puc fer que donar gràcies, gràcies i gràcies. A tanta gent que començar a ennumerar és no parar. I reiterar que aquesta edició de Cantautors a Torrent va dedicada especialment i amb molta estima a Pau Alabajos, que per circumstàncies personals no va poder estar-hi.

Potser calga posar les coses en perspectiva i adonar-nos que podem fer que Cantautors a Torrent cresca molt més i que aquesta no és més que una altra passa avant d'un llarg camí. Inexpressable, intangible, però que paga la pena recórrer.

Ricard Chulià és redactor de Pàgina 26 i president del Col·lectiu Safranar

Altres articles d'aquest autor

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post