Havia de ser una nit com qualsevol altra, aquella. Freda, nadalenca, concorreguda. Carrer de Guillem Tell, a tocar de la plaça de Molina. Sant Gervasi. Barri alt de classes altes. Barcelona. Una muller de mitjana edat descansava sola i plàcida en un caixer automàtic de La Caixa, situat al número 28 del carrer.  No gaire lluny d’allà, tres joves d’uns 20 anys –un d’ells, menor- anaven de festa, de local en local. En una primera visita al caixer detecten la dona. Després hi tornen a visitar-la un cop i un altre. Durant la darrera visita acorden romandre-hi. El menor hi surt. Pocs minuts més tard retorna equipat amb un bidó de 25 litres de líquid altament inflamable. Tot s’esdevé ràpid. Amb una lògica macabra: ruixen la dona, li calen foc, i el caixer i el vestíbul s’omplen d’un espectacle dantesc, veritable aquelarre, de fum i flames. Hores després, la dona mor al servei d’urgència de cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebrón.

En acabar la «feina», dos dels tres joves marxen a una festa que se celebra en un domicili particular. Els fets són clars i evidents: el vídeo del caixer ha gravat, fil per randa, tot allò que s’hi ha esdevingut. Un jove, el menor, ha confessat i descrit, fa uns mesos, les circumstàncies en un pacte extrajudicial, corroborat pel jutge a posteriori, tot acceptant-ne una pena de reclusió i ingressant en un centre de menors. La pregunta és: qui fou la senyora Rosario Endrinal Petite? Per què va acabar vagant per carrers i places com a sensesostre?

«Nena prodigi» que de menuda visitava platós televisius i estudis de ràdio. Amb estudis d’idiomes, batxillerat i secretariat. Filla d’un cap de manteniment d’una empresa i d’una mestra. Habitual, de ben jove, de locals i ambients, de barris alts de classes altes. Relacionada amb campions de motociclisme, empresaris... Secretària d’alta direcció de la delegació al Principat de la multinacional Carrefour. Disposat a contestar les preguntes, capficat a trobar-hi respostes, armat amb boli, bloc i gravadora em vaig desplaçar al barri de Sants i vaig xerrar amb 80 testimonis, tot posant, blanc sobre negre, la història de la senyora morta al caixer. Una gran història d’amor i de superació que acaba en tragèdia. «El crim del caixer automàtic» és el títol de la recerca, 160 pàgines disponibles en llibre i en descarrega de franc,  tant en versió catalana com castellana, només en internet.

Pere Meroño manté aquesta bitàcola a internet. És autor, entre altres títols, de «Josep Pallach (1920-1977): història d'un líder» (Edicions 62, 1997) i «El goig de viure: biografia de Montserrat Roig» (Abadia de Montserrat, 2005)

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post