Jo em pensava que en una democràcia es votaven una sèrie de partits polítics, cada ciutadà segons les seues idees, i després governava qui guanyava les eleccions o pactava amb altres partits per a tindre majoria. Qui governa, en teoria, ho fa per a tots els ciutadans, siga quina siga l'opció que hagen votat. Al País Valencià, però, un dia t'alces i trobes com un conseller acusa de «perturbats mentals» o «radicals» als que no combreguen amb els seus plantejaments. 

Proves d'escolaritzar el teu fill en valencià i resulta una autèntica odissea. Vols veure un concert d'un cantant que t'agrada i et resulta impossible. Poses la televisió autonòmica i és majoritàriament en castellà. Els comentaristes dels programes en què es debat sobre política estan tots d'acord entre ells i en contra del que pensa aquest ciutadà. Connectes la ràdio autonònica, que és pràcticament l'ùnica emisora valenciana que emet en valencià i passa el mateix. Sents les notícies i sempre envien els mateixos missatges. Intentes parlar en valencià al jutjat i et diuen que no hi ha traductors. A més, possiblement la policia no t'atenga com pertoca encara que hages estat víctima d'una agressió... Al final, pots acabar per preguntar-te si no seràs un delinqüent. I cal negar la major.

Una persona que té una determinada forma de pensar, a qui fa mal? Una persona que té una manera d'entendre la seua cultura i llengua i que viu i vota en conseqüència, quin pecat comet? Per què són pàries polítics, pateixen agressions físiques de tant en tant i, en ocasions, també insults per part d'alguns representats polítics? Malauradament, els qualificatius de radical o la reacció de sorpresa per l'expressió d'idees que no són les majoritàries, s'escampen per la societat, i açò està promocionat i beneït pels mitjans de comunicació associats als poders estatal i, principalment, autonòmic. La nostra societat no és totalment democràtica perquè els governants tracten d'aniquil·lar no només el rival polític, sinó també les seues idees, i açò no és tolerable. La transició política, tan idealitzada, no haurà acabat -si més no al nostre país- fins que els nostres representants autonòmics governen per a tots, arrepleguen totes les sensibilitats sense tractar d'eliminar-les i no insulten aquells ciutadans que no pensen com ells. Mentres que no hi haja debat obert i confrontament racional d'idees als mitjans públics, estarem en transició. Un altra tema és el clientelisme, al corrupció, etc.. però de moment, amb la pluralitat i el respecte cap als que no pensen com nosaltres, ja ens aniria un poc millor.

» Comenta aquesta notícia

Encara no hi ha comentaris

» Deixa una opinió

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post