El jardí no és només un espai natural, o el símbol romàntic d'una època passada, és també un signe aclaridor d'una cultura i d'una societat determinades. Enfront dels parcs il·lustrats, francesos i anglesos, del segle XVIII, el parc Ribalta constitueix un delicat jardí romàntic que es va construir al llarg del segle XIX com a símbol del Castelló liberal, de la ciutat de progrés i desenvoluplament que va assentar les bases del nostre present prometedor. L'equip del PP de l'Ajuntament de Castelló no ha entés mai el parc Ribalta. Per això l'ha abandonat des de fa més de 15 anys. No ha pres ni una decisió que beneficie a un parc que ells han vist com un obstacle per a l'urbanisme de tercera divisió, afavoridor d'interessos privats fonamentalment, que ha caracteritzat la particular voracitat de sòl urbà. En realitat, tampoc han entés la història d'Espanya ni la de Castelló, i és probable que el seu programa d'actuació haguera estat el dels carlí del XIX, el del general Cabrera: prendre la ciutat per a destruir-la. 

És el mateix desinterés i falta de sensibilitat que han demostrat per a altres enclavaments del nostre terme municipal, com el Molí de la Font o el parc del Meridià. El parc de Ribalta és la clara expressió de modernitat i prosperitat de la societat castellonenca de finals del XIX i principis del XX. Un jardí amb obelisc, rotondes, quiocs i una vegetació exòtica i espectacular... són algunes de les claus del principal pulmó verd de la nostra ciutat. Però el valor del parc de Ribalta resideix també en altres aspectes. Un jardí és un espai de cultura i, com tots els espais de cultura, un espai de llibertat. En el parc de Ribalta trobem naturalesa, paisatge, oci i cultura... Tot açò sense tindre un verdader programa d'ús per part de l'Ajuntament que en els últims anys l'ha utilitzat com a descampat per a instal·lar fires i envelats incapaç d'articular un projecte de modernitat per a una de les joies del patrimoni cultural valencià. Tal vegada per això, perquè és un espai de cultura i llibertat, moleste tant els nostres actuals gestors del PP. Tal vegada per això estan encabotats a destrossar-lo per a fer passar pel seu eix un troleibús que no han volgut ni a València ni a Alacant.

Ara pretenen implantar-li una infraestructura que estaria totalment prohibida si el pla especial que preveia el Pla General d'Ordenament Urbà de 2000 fóra vigent. Huit anys després, en ple segle XXI, ni tan sols hem estat capaços d'articular un pla per a protegir el nostre parc de Ribalta, els valors múltiples del nostre principal espai cultural. Ni utopia ni fantasia, hem de posar en valor el parc de Ribalta, per això era una bona mesura la que vam proposar a l'equip de govern del PP de demanar l'1% cultural per al parc. Si vam ser capaços de declarar paratge natural l'entorn de la Magdalena, serem capaços de potenciar els valors artístics i culturals del nostre parc de Ribalta protegint-lo adequadament, no agredint-lo mitjançant obres i intervencions irreversibles. Ací radica la diferència entre la barbàrie i el progrés, entre les societats que saben protegir el seu patrimoni, conservar-lo i potenciar-lo; i aquells que, per ignorància o desinterés, no saben valorar i potenciar el patrimoni públic, que és de tots i no pot fer-se malbé ni liquidar-se de forma sectària.

Juan María Calles és portaveu del grup socialista a l'Ajuntament de Castelló

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post