Aquests dies es compleix l'aniversari dels fets de Gènova 2001, dels dies en els quals l'estat italià va decidir no respectar la llei, dels dies en els quals algú va donar instruccions precises als policies encarregats de mantindre l'ordre públic a Gènova. Algú va dir a aquells policies que havien de massacrar els manifestants i ho van fer, algú els va dir que podien colpejar persones, vells i menors, desarmats i amb les mans alçades, especialment els periodistes. Algú els va dir que podien matar? No ho sabrem mai, en cap dels processos s'ha aclarit la cadena de comandament, en cap dels processos s'ha deixat clar qui manava, qui va donar les ordres. Les responsabilitats polítiques del que va passar s'haurien pogut aclarir amb una comissió parlamentària d'investigació, però el govern de centreesquerra que l'havia promesa al programa no la va constituir i quan es va votar al parlament part dels seus membres ho van fer en contra.

Algú va decidir que a la caserna on portaven els detinguts (i no només, també persones no formalment arrestades) es podia torturar, que també els metges podien torturar en lloc de curar, que la llei no existia per a ells. La sentència del procés sobre el que va passar a la caserna de Bolzaneto s'ha fet pública aquests dies. Poca cosa, en total 15 policies condemnats amb penes d'entre 5 mesos i 5 anys, però cap d'ells anirà a la presó. Les condemnes són per coses com abús de despatx, violència privada i brutalitat. Tot i que el jutge reconeix que es va torturar sistemàticament durant tres dies, la tortura no està tipificada com a delicte a Itàlia. Només un infermer de la caserna va parlar, des del començament va decidir dir tot el que havia vist, mentres que tota la resta de persones implicades mantenien el silenci.

Ningú va pagar per la mort d'un manifestant, tampoc en aquest cas es va aclarir la cadena de comandament. La versió dels fets acceptada pel tribunal és senzillament increïble. Ningú va investigar el fet que després de mort (espere) i quan el cos era envoltat de policies, algú va obrir el cap de Carlo Giuliani amb una pedra. Ningú ha aclarit perquè un centenar de policies que estaven a menys de cent metres dels fets no van intervindre ni tampoc està encara clar qui es troba dins del blindat de la policia d'on va eixir el tret. Tot i que a la sentència es llig que la reacció dels manifestants el dia 21 va ser justificada front a l'atac violentíssim, indiscriminat  i injustificat de la policia, ningú ha pagat per les pallisses.  Només un policia que va ser filmat inflant a colps un menor va ser condemnat. Ningú ha aclarit què feia el ministre de l'Interior, Fini, al centre de comandament de les forces de l'ordre, ni qui va decidir que la policia  havia d'usar armes il·legals.

Fa pocs dies s'ha publicat la petició dels fiscals pels fets de l'escola Diaz: 200 policies van irrompre a una escola convertida en dormitori i totes les persones que hi dormien van acabar a l'hospital, algunes molt greus, dues en coma. Els fiscals demanen 28 condemnes i una absolució: les condemnes són per declarar en fals, calúmnia i detenció il·legal. Un dels policies va decidir parlar l'any passat i això ha permés acusar de declarar en fals la resta. A la Diaz no hi havia policies fora de control, hi havia generals que van entrar a trencar ossos i que van falsificar proves. Van introduir dos còctels molotov per fer creure que els havien trobat dins i justificar la irrupció. Van fingir també que un policia havia estat apunyalat i que algú els havia llançat pedres des de les finestres, tot per justificar una irrupció que clarament es presenta com una pallissa injustificada i organitzada a persones que dormien. Sembla un miracle que no hi haguera cap mort. Molts dels alts càrrecs acusats al procés han rebut en aquests anys reconeixements i ascensos. A la petició dels fiscals, l'acusació és, a banda de falsa, calúmnia i falsificació de proves, per no haver impedit les pallisses indiscriminades. Segons les persones que estaven allà només un policia va cridar "basta basta!" en un moment donat, quan la sang del cap obert a una xica inconscient a terra arribava a l'escala mentre continuaven colpejant-la.

No hi haurà mai un informe oficial, sobre qui manava i qui va prendre les decisions, però no oblidarem mai aquells fets.

Maria Folch és històriadora i viu a Roma. Manté aquesta bitàcola a la xàrcia

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post