Escena I: El cap de Gallardón rodant escales avall en la seu de Gènova, la crueltat de Rajoy que va esmolar la guillotina, la mà d'Aznar que va tirar de la corda, Acebes com a testimoni inquisidor celebrat per la COPE i el somriure de triomf d'Esperanza Aguirre formen la foto de família d'una cosa de què ja no n'hi ha dubtes. El PP que es presenta a les eleccions és parent proper, cosí germà, de la dreta més rància, pura i dura, integrista i conservadora. Familiars d'un passat que no volem que torne. Però així és com comença el film, van en un vaixell escorat cap a la dreta al màxim.

Escena II: Si han fet alguns esforços per assemblar-se a un partit moderat i sensible -i ara parlen del preu de la cistella de la compra, de les pensions o d'arribar a fi de mes- han quedat desvirtuats en incorporar com a número dos al tal Pizarro, conegut faedor de negocis al darrere de l'escena i referent permanent d'Aznar en les proeses econòmiques que afavorien els seus amics ideològics. A la ciutadania li costa molt d'entendre que el "guru" econòmic del PP siga un empresari que ha mesclat els negocis i la política i que porta sota el braç el manual amb les receptes aplicades per Bush als Estats Units, que ha submergit la gran potència en una crisi d'aquelles que ja no es recorden. Ha estat un dels seus consellers.

Escena III: Els bisbes -o millor dit, la Conferència Episcopal- es fumen l'encens i deixen de costat tota timidesa, com sol passar amb qui pren alucinògens, i recomanen, des de la seua moral i els seus valors, no votar els partits que dialoguen amb terroristes. Tot oblidant la més dura de les sentències de Crist quan als seus, fa més de 2000 anys, els va dir: "doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu". S'han carregat l'Evangeli, el Concili Vaticà II i infinitud de documents eclesiàstics que recomanen els "capellans" no ficar-se en política. Es varen oblidar que un dels seus va acompanyar Aznar en les negociacions, en el diàleg amb ETA. L'actitud beligerant, manipuladora i mentidera els col·loca, hipòcritament, com a portaveus de la dreta conservadora més fosca d'Espanya i els deixa en ridícul davant d'episcopats progressistes i propers a la gent, admiradors dels valors socials i crítics amb la dreta conservadora, que són un exemple de conducta i respecte als drets humans en molts països del món.

Escena IV: La campanya d'acosament a clíniques abortistes i dones que han abortat és una altra posada en escena d'una dreta pansida, espúria i despietada. Cobardament anònima, però amb el suport de tots els multiplicadors d'idees i projectes amb què compten els monjos negres. Els hipòcrites que portaven les filles a Londres per "practicar anglés" no fa molts anys. Els mateixos que criticaven i bastonejaven les dones que lluitaven pels seus drets fa només unes dècades. És evident que aquests grups no desitgen canviar la llei, volen esborrar-la de la llista de drets aconseguits amb treball per la dona.

Benvolguts i benvolgudes cineastes: fins ací algunes de les escenes més rellevants d'aquest film de por que el PP proposa i que hem titulat "Los primos de Rivera", guanyador, al nostre parer, d'un globus d'or representatiu, ja que és realment difícil en quatre anys portar el vaixell conservador tant cap a la dreta. El final no els el conte, ja que està en les mans dels ciutadans i ciutadanes. Però tots sospiten que s'afonarà pel pes dels vots en contra. Per si en queda cap dubte, el guió original pertany a Aznar, la posada en escena a Rajoy, la direcció general a Acebes i el càsting, com sempre, és obra de Zaplana. Tot, per descomptat, produït per Monsenyor Rouco Varela. Qualsevol semblança amb la realitat no és mera coincidència i els actors i personatges, per desgràcia, són reals. Film que només podrem llevar de cartell el 9 de març. 

Miguel Chover és secretari general del PSPV del Camp de Morvedre

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post