A principis dels anys 70, el jove enginyer Ray Tomlinson va aconseguir enviar un missatge d'un ordinador a un altre. Necessitava un signe per separar el nom del destinatari del nom de l'ordinador i, mirant el teclat va decidir-se pel signe @ perquè «no servia per a res i per tant, no podia crear cap confusió i perquè en anglès es diu at i tenia sentit». Però com havia acabat l'@ al teclat de l'ordinador del senyor Tomlinson? Segons Giorgio Stabile, de la Universitat la Sapienza de Roma, el signe @ es troba ja a documents comercials venecians del segle XV representant una unitat de mesura i de capacitat, l'àmfora. En un diccionari llatí-espanyol del 1492 es troba traduït com arrova, paraula d'origen àrab, ar-roub, que vol dir «un quart».   

El 1885 va ser inclòs en les tecles de la Underwood, una de les primeres màquines d'escriure, d'on vuitanta anys després va arribar als teclats dels primers ordinadors, i al del senyor Tomlinson. En anglés es diu «at», en català, castellà, portugués i francés «arrova», però en altres llengües s'han hagut d'inventar com anomenar el símbol: en italià triaren «chiocciola» (caragol), en polonés «malpa» (mona), denominació que també s'usa en altres idiomes amb la variant cua de mona. En danés «grisehale» (cua de porc), en txec es diu «zavinac» (arengada, que es veu que allà les conserven enrotllades), en finlandés «miukumauku»(el signe del miau), perquè sembla un gat dormint enrotllat i en turc es diu «gul» (rosa). Aquesta història l'explica Bruno Giussani en un dels articles de l'interessantíssim «Storia di @» i que es pot descarregar (en italià) ací. 

Maria Folch és historiadora i viu a Roma. Manté aquesta bitàcola a internet
Altres articles d'aquesta autora a Pàgina 26
Confeccionar candidatures electorals a Itàlia
La campanya
ROC & Roll
 ...i sobre aquesta pedra edificaré el meu imperi immobiliari
 

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post