Hores baixes les que vivim esportivament en la parcel·la futbolística de la ciutat de València. El Llevant U.E. com el València C.F.,  tots dos societats anònimes esportives, paguen molt cara la desorganització i la falta de criteri empresarial en una organització social tan peculiar com és el futbol.

Desafortunadament, ni els nostres polítics ni la societat valenciana va saber evitar en el seu moment la conversió d'aquests clubs esportius en S.A., amb un resultat final en el València C.F. similar al de la majoria de societats anònimes. L'aparició d'un dirigent imposat a colp de talonari, i el seu futur traspàs (en un termini indeterminat) a un altre empresari amb diferents característiques però sense que els amos morals (els aficionats) de la societat en donen el vist-i-plau.

El problema passa per encertar en el model organitzatiu adequat perquè una societat anònima, que depèn en part de l'atzar per al funcionament correcte, tinga contents els clients fidels, que som els aficionats. Suport econòmic per generar directament o indirecta els ingressos de l'entitat. Potser una de les majors diferències pel que fa a altres països o clubs, és la falta de persones que han estat futbolistes del propi club (amb preparació i do de gents) en l'organigrama directiu de la societat.

A més, per damunt de tot és necessària una implicació en el projecte de les persones que formen part de la teua societat, com són els jugadors, empleats, aficionats. Cosa que pràcticament no existeix en l'actualitat, com tot pareix indicar. Si no aconsegueixes que aquestes persones senten com a propis els resultats del teu club o empresa, perdràs moltes probabilitats que tot funcione correctament i augmentaran les probabilitats de tindre enfadats els teus aficionats, tal com ho estem ara.

Així doncs, espere que a partir d'ara la primera prioritat siga la persona, i la segona el treball que cadascú realitza al club. Hem d'assentar les bases d'una filosofia de treball cooperatiu i no competitiu, perquè l'objectiu és el mateix per a tots, i no que cadascú tinga els seus propis objectius individuals.

David Núñez és llicenciat en economia.

Més articles d'aquest autor a Pàgina 26:

La mà justa? 

Seguint els passos de l'Arsenal (Anàlisi dels diners al futbol) 

Una afició impacient

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post