Feia molt de temps que a Itàlia no hi havia una campanya electoral com aquesta. El motiu no són les eleccions, anticipades, que ací són normals -cal recordar que la darrera legislatura de Berlusconi va ser la primera que aconseguia acabar un president de govern des de la fi de la Segona Guerra Mundial. El que ha provocat el terratrèmol polític ha sigut la decisió de Veltroni de presentar-se sol, i això farà que el Partito Democratico no forme part de cap coalició. Berlusconi, que després d'hores baixes i de moments de crisi profunda a la seua coalició -havia de recosir-ne els trossos- va acceptar el desafiament de Veltroni i anuncià que ell també es presentaria en solitari. El partit el va frenar, però la coalició ja no aguantava. Encara no està clar, però sembla que l'UDC (democratacristinas), un dels tres grans partits de la coalició de dreta has pres el mateix camí. Tampoc està clar què farà la Lega Nord, i els feixistes de La Destra també van sols. 

A l'esquerra tot sembla més clar: el PD pel seu compte i la nova coalició d'esquerres La Sinistra arcobaleno (coneguda com la Cosa Rossa) també al seu aire, encara que un grup d'exmembres de Rifondazione Comunista han format un nou partit -trosquista, que feia molta falta. Tot i no saber encara com es presentarà la dreta, la situació actual és una espècie de revolució per a un país acostumat a votar una de les dues grans coalicions que s'hi presentaven. Els sondeigs, per ara, han de incloure massa combinacions i són incomprensibles fins i tot per als «sondejats», però sembla clar que la jugada de Veltroni, que en un primer moment pareixia un suïcidi polític, ha obert la partida molt més del que ningú es podia imaginar i la distància en punts entre les dues opcions ha minvat considerablement. Si, finalment, els vots de l'UDC no van a Berlusconi, i tenint en compte que l'única dada clara en els estudis d'opinió és que hi ha més d'un 25% d'indecisos, la campanya es posa molt interessant.