Cercar a Opinió
La carretera | La carretera |
|
|
| divendres, 01 agost de 2008 | |
|
El ministre d'economia, Pedro Solbes, ha presentat unes
noves estimacions que rebaixen les previsions de creixement econòmic per sota
del 2 %. El mural econòmic que se'ns dibuixa -disminució del PIB, increment de
preus, increment de la taxa d'atur, increment de la taxa de morositat,
restricció creditícia- és preocupant. Entrar en disputes lèxiques, com fan els
polítics, sembla estúpid i poc productiu, no és el nom de la cosa el que importa
sinó la cosa en sí. Les xifres actuals reflecteixen un esgotament del cicle
econòmic, una desacceleració seriosa de l'economia tant estatal com mundial
provocada per l'increment del preu de les matèries, tant del petroli com dels
productes bàsics, apuntalada per una crisi de confiança en el sector financer.Si ens centrem en Espanya, existeix un factor diferencial amb la resta d'Europa, el nostre model de creixement està basat en un elevat endeutament, de les famílies, de les empreses constructores i auxiliars de la construcció, finançat per bancs i caixes sense tenir en compte el risc que això podia comportar en el futur més immediat. ¿Realment pensaven que totes les macrourbanitzacions i els habitatges de nova construcció eren viables? Sols l'horitzó és rectilini fins l'infinit. El govern, per fer front a la situació actual, pot dur a terme tres accions diferents. Un xicotet i senzill exemple ens servirà per explicar-les. Fem un exercici d'imaginació. Tenim una carretera molt transitada però
que es troba en males condicions. La carretera serà la situació econòmica
actual. Davant la deficiència de l'asfalt, els responsables es plantegen tres
accions; la primera és no fer cas de les queixes dels conductors i no reparar la
carretera. Això afectaria negativament els conductors i, davant la negativa de
les autoritats responsables de dur a terme la reparació, mirarien de buscar rutes
alternatives més eficients (és a dir, davant la negativa d'actuació de les
autoritats, les empreses buscarien països més eficients, fuga de capitals). La segona acció seria fer cas a les queixes dels conductors i reparar la
carretera mitjançant pedaços, és a dir, allà on hi ha una esquerda tapar-la amb
material. Aquesta acció a curt termini tindria un xicotet cost perquè
s'utilitzaria poc material i en un dia o dos estaria arreglada i les molèsties
ocasionades serien mínimes. Però a llarg termini, la reparació s'hauria de
tornar a fer, eixirien noves esquerdes que comportarien un cost més elevat de
reparació (és a dir, davant la situació actual el govern por portar a terme
mesures a curt termini, que seran eficients per al moment, però que sols
serviran per tapar forats).
La tercera acció seria asfaltar la carretera. Aquesta acció seria a curt termini la més costosa. Durant la setmana la carretera estaria tallada o la circulació seria molt reduïda. A més a més, l'asfalt de la carretera comportaria una despesa molt més elevada que posar pedaços. Però a llarg termini no hauria de tornar a invertir, i amb els diners que s'estalviarien podrien millorar la senyalització i oblidar-se del paviment perquè aquest seguiria en bones condicions (és a dir, davant la situació actual el govern pot combinar mesures a curt termini i a llarg termini, que servirien per eixir de la situació actual tot incidint en un canvi en el model productiu actual molt vulnerable davant les situacions d'incertesa i de recessió). Aplicant aquest mateix exemple a la situació actual, és molt prompte per valorar si les mesures que està adoptant el govern són correctes, les màquines tot just estan començant a treballar, quan acaben la feina veurem si han asfaltat la carretera o sols hi han posat un pedaç, que en el pitjor dels casos, serà millor que no fer res. Jordi Oltra Vicedo és estudiant d'Economia a la Universitat de Barcelona »
Comenta aquesta notícia Encara no hi ha comentaris
» Deixa una opinió
|