Ni el Consell ni el partit que li dóna suport s'han dignat fins ara a explicar a peu de carrer el que suposarà l'aprovació de la Llei del Monestir de la Valldigna. Han redactat un projecte de llei, l'han remés a les Corts, i ni tan sols han donat còpia als representants institucionals de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx. Ahir dimarts la meua companya Ana Noguera, portaveu de Cultura, i jo, vam visitar la Valldigna i ens vam reunir amb els grups municipals socialistes dels quatre municipis per tal d'escoltar i transmetre les seues inquietuds en forma d'esmenes quan el PP tinga a bé sotmetre el text a votació. La Valldigna és un territori privilegiat amb quatre municipis que sumen vora 30.000 habitants, i amb un patrimoni historicoartístic impressionant. Tradicionalment la Valldigna ha votat de forma majoritària progressisme. Tavernes va ser durant molts anys un dels pocs municipis del País Valencià amb alcaldia del PC, i Simat i Benifairó han estat de sempre governats pel PSPV. Ara, però, només Barx manté una alcaldia socialista. Distintes circumstàncies han impedit al PSPV governar a Tavernes, Simat, i Benifairó.

 

A Tavernes a les darreres eleccions municipals només una desena de vots van donar la majoria absoluta al PP; a Simat el desacord entre els quatre partits d'esquerra amb representació ha posat al PP a l'alcaldia amb una minoria molt minoritària, només quatre d'onze regidors; i a Benifairó, tot i ser el partit més votat, el PSPV s'ha vist desplaçat per una estranya coalició entre BNV, PP i EU, amb alcaldia per al BNV, partit que a més sembla tindre paralitzada la capacitat d'acció dels seus dos regidors a Simat a l'hora de negociar el desallotjament del PP de l'alcaldia, per tal de salvaguardar la de Benifairó. Tot un seguit de caramboles que en certa manera han desvirtuat allò que van expressar els ciutadans a les urnes. Tot i això, el compromís dels socialistes amb la Valldigna continua intacte, i la visita d'ahir n'és una mostra. Amb els regidors de Simat Eladi Mainar i David Mogort com a amfitrions, i acompanyades de la secretària d'Organització del PSPV de la Safor-Valldigna, Teresa Reig, i dels regidos socialistes, vam visitar el monestir i la nevera de Barx. I després d'escoltar, haig d'expressar la meua confiança en què l'ús religiós no es convertisca en la principal activitat del monestir després de l'aprovació de la Llei que regularà els seus usos. El projecte de llei remés a les Corts estableix en l'apartat c de l'article segon «el manteniment de l'ús del temple per al culte», i obri la possibilitat d'establir «vies de col·laboració amb l'Arxidiòcesi de València» perquè esta regule «l'ús religiós de l'antic monestir i del seu temple».

El projecte de llei no pot proclamar el manteniment de l'ús del temple per al culte, com assenyala de forma textual en la seua redacció, perquè el monestir de la Valldigna no acull activitat religiosa des de la Desamortització, excepte en una capella annexa, independent del recinte, consagrada a la Mare de Déu de Gràcia, pertanyent a la parròquia de Simat, i amb l'excepció de les misses que en els últims anys s'han celebrat en el temple principal del monestir coincidint amb el Dia de la Valldigna. El conjunt el va adquirir la Generalitat en 1992, i des d'aleshores les inversions públiques en la seua recuperació i restauració han sigut constants, «amb la qual cosa, en realitat, estem davant d'un recinte civil, recuperat per la societat civil, amb pressupost de les institucions públiques, i els usos primordials del qual, per tant, han de ser civils, sense perjuí que l'Església Catòlica puga sol·licitar l'ús ocasional a l'Alt Patronat, d'acord amb l'apartat J de l'article 8, que faculta a l'Alt Patronat per a «autoritzar la celebració d'actes organitzats per altres persones o entitats alienes». Fins ara el temple principal del recinte ha funcionat com a contenidor cultural per a exposicions, conferències, concerts, fòrums internacionals, i tot tipus de representacions artístiques, i el PSPV confia que la futura Llei del monestir permeta que seguisca així, sense donar prioritat a l'Església a l'hora de regular els usos.

 

D'altra banda, Ana Noguera i jo hem denunciat que l'esplendor que se li ha tornat al recinte ha tingut escassa repercussió en el seu entorn, la Valldigna, a pesar que van a complir-se dos dècades de la seua adquisició per la Generalitat i de l'inici dels treballs de restauració. La recuperació del conjunt históricoartístico no ha anat acompanyada de mesures perquè els quatre municipis de la Valldigna puguen progressar en paral·lel en projeccció turística, ni en la posada en valor dels seus respectius cascs històrics. Després de quasi dos dècades només s'ha conegut per part de la Generalitat la declaració de Simat com a municipi turístic, sense que eixa distinció haja comportat inversions. Hui el municipi que acull el monestir segueix sense poder oferir un sol allotjament, no té oferta hostalera, i ni tan sols està en disposició d'oferir propostes complementàries a la pura visita al monestir, amb la qual cosa les persones que visiten el monestir, en relitat passen de llarg per a Simat, Benifairó, Tavernes i Barx.