La independència de Kosova ha exaltat els ànims de mig món. Uns a favor i uns altres en contra, però ningú no n'ha restat indiferent. El bàndol dels adversos oscil·la entre molts matisos. Hi ha qui, però, té les coses molt clares. El bisbe Artemije, que és al càrrec de la divisió de Kosova de l'església ortodoxa sèrbia ha trobat la solució: Sèrbia ha d'aconseguir armes de Rússia i altres aliats per «recuperar» el territori kosovar ocupat. Així doncs, «Kosova ha estat i serà sempre Sèrbia».

Més enllà de reaccions primàries producte del trauma balcànic que va suposar a Sèrbia la desintegració de l'antiga Iugoslàvia, hi ha diversos actors internacionals que sí que suposen una greu amenaça de desestabiltizació per al nou Estat. Rússia, aliat tradicional de Sèrbia, ha decidit fer-ne un casus belli, amb l'objectiu de tornar a entrar amb força a l'escena política internacional després de la pèrdua de poder que va suposar el col·lapse soviètic. De fet, l'amenaça de veto rus a qualsevol resolució que puga adoptar l'ONU ha creat un clima d'aturada dins de les solucions que la comunitat internacional puga aplicar per Kosova.

Així doncs, a parer de Putin, reconéixer la independència de Kosova és «il·legal i immoral» i, a més a més, esgrimeix la resolució 1244 del Consell de Seguretat de l'ONU per assegurar que la llei internacional reconeix Kosova com a «part integrant de Sèrbia». Per altra banda, Rússia també adverteix del risc d'obrir la «caixa de pandora» dels moviments independentistes que puga haver a Europa, tot establint un precedent a què recórrer. Moscou, de fet, ja ha amenaçat diverses vegades amb el suport que donarà a diversos Estats «fantasma» que hi ha arreu de l'espai exsoviètic. Tanmateix, no es pot analitzar cap d'aquests casos sense tindre en compte el paper determinant que hi té el Kremlin. D'aquesta manera, les tensions amb Geòrgia pels conflictes d'Ossètia del Sud i Abkhàzia poden eixir de l'impàs per trobar un nou repunt sota el comandament rus. És també el cas de la Trandsnístria, que manté més de deu anys de disputes amb Moldàvia, amb el beneplàcit de Moscou, o el Nagorno Karabakh, que enfronta Armènia i l'Azerbaidjan. El Kremlin assegura que no reconeixerà la independència de cap d'aquests territoris, però alhora atia el foc de sotamà. Ara, la posició que mantenen respecte a Kosova pot servir més encara de doble joc.

Rússia, de fet, ha trobat per a aquests propòsits un ferm aliat en la Xina, Estat que també allotja diversos conflictes de matriu territorial. Així doncs, els dos gegants es faran costat a l'ONU per deixar a càrrec dels poders de Moscou i de Pequín qualsevol matèria que afecte la república de Txetxènia o els territoris del Tibet i Xinjiang. Però, tanmateix, més enllà dels tacticismes que puguen respondre als interessos russos de cada moment hi ha d'altres explicacions molt més ideològiques i sentimentals per a l'aliança serborussa. Cal tindre en compte que l'església ortodoxa russa, i el nacionalisme paneslau que hi torna a fer aparició amb el ressorgiment del pes internacional de Moscou, considera que els serbis són els «germans eslaus». De fet, amb la independència de Kosova es «perd» un tros de terra cristiana que cau en mans dels musulmans albanesos.

Un altre Estat que veu amb reticències la nova independència de Kosova és Espanya. De fet, Putin picà l'ullet a Madrid aquesta setmana quan va alertar del «contagi» a Catalunya i a Euskadi de les «veleitats separatistes» kosovars. En aquest sentit el govern espanyol s'ha desmarcat de la posició comuna de la Unió Europea i no reconeixerà el nou Estat. Els ministres d'exteriors espanyols -ara els socialistes, adés els populars- han justificat una i una altra vegada la seua postura en el dret internacional i han negat qualsevol implicació de política interna que hi puga haver. Tanmateix, les actituds de la diplomàcia espanyola respecte a Kosova sembla desmentir-ho. Així i tot, aquesta postura no pot perllongar-se molt en el temps, sobretot quan la creació del nou Estat ja és un «fet acomplit» i, en aquest sentit, Madrid ha declarat que acceptarà el consens europeu per reconéixer Kosova.

Xipre seguirà els passos d'Espanya i tampoc no reconeixerà Kosova. En aquest cas, però, les raons són més explícites i els polítics de Nicòsia no se n'amaguen. Els paral·lelismes que es puguen traçar amb la República Turca de Xipre del Nord, Estat que ocupa el nord de l'illa, producte de la partició arran de la invasió turca de 1974, són els que no agraden al sud de l'illa. Tanmateix, la diferència entre el nord, que només està reconegut per Turquia, i el sud, membre de ple dret de la UE, són abismals.

A la Unió Europea els principals valedors de la sobirania kosovar han estat el Regne Unit i Alemanya. En el primer cas podem trobar una explicació lògica en el fet que l'aliança atlantista que tradicionalment ha mantingut Londres amb Washington ha dirigit la presa de posicions al respecte, ja que els Estats Units han estat els millors aliats kosovars. No debades, després de l'àguila bicèfal·la sobre fons roig, emblema nacional albanés, la segona senyera que els kosovars onegen en les seues celebracions és la de les barres i les estreles. Per altra banda, Berlín, amb interessos econòmics i polítics a la regió, ha mantingut una posició des de principis dels noranta de respecte a les decisions majoritàries dels diversos pobles balcànics. Així, Alemanya fou quasi el primer Estat que va reconéixer les independències eslovenes i croates.

Tanmateix, les desavinences europees no s'aturen ací. L'altre gran motor de la Unió, França, ha mostrat unes posicions més ambigües. París no es desmarcarà del consens europeu i reconeixerà Kosova. Però si fem una ullada a la premsa francesa ens adonarem que aquesta posició no està lliure de contradiccions. De fet, la tradició estatalista i jacobina francesa ha vist sempre en el conflicte de l'antiga Iugoslàvia un trencament d'unes fronteres inviolables i immutables. Així doncs, per a Le Monde, parafrasejant Churchill, la independència de Kosova és «la pitjor de les solucions, si n'exceptuem la resta».

Ricard Chulià és redactor de Pàgina 26

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post