Als segles XVII i XVIII els artistes napolitans comencen a representar, de forma més natural, els personatges de la Nativitat i a afegir al pessebre aspectes de la vida quotidiana, com ara els oficis, els instruments de treball o les diferències socials. Les figuretes napolitanes eren de fusta, mentres que a Sicília per la mateixa època comencen a fer-ne, però de cera. Tradicionalment el pessebre es munta el dia de Sant Nicolau, el 6 de desembre, encara que altres llocs el de Santa Llúcia. És a la Nit de Nadal quan s'afegeix el Bambin Gesù i el dia 6 de gener els Reis d'Orient.

Un altra tradició de Nadal romana són els «zampognari». Es tracta de músics populars que, amb la simbomba, i normalment arribats de l'Abruzzo, recorren els carrers de Roma, tocant i cantant cançons de Nadal. Encara hui van vestits de pastors i és molt fàcil trobar-ne pel centre. Als segles XVII i XVIII eren els únics que tenien el permís del Papa per tocar pels carrers de Roma en els dies de Nadal.

La Nit de Nadal a Roma es menja el «capitone» (anguila) guisat, que tradicionalment es comprava al Portico d'Ottavia, al ghetto. El dia de Nadal es menja «capone» (capó), primer el brou amb pasta i després la carn bollida. Pareix que, a Roma, la tradició de castrar els galls va començar perquè estava prohibit criar gallines dins de casa. Amb la castració, la carn és molt més tendra i, sobretot, grassa. El dolç típic de Roma és el «pangiallo» (pa groc), es tracta d'un pa dolç fet amb fruita seca i espècies. Els pans dolços són tradició a tota Itàlia, els més famosos són el panettone i el pandoro.

Les paradetes de Piazza Navona estaran fins el 6 de desembre, dia que arribarà «la Befana», una espècie de bruixa bona, tot i que molt lletja. Ella és l'encarregada de dur els regals als xiquets romans i aquesta tradició seria precristiana.

Maria Folch és historiadora, viu a Roma i manté aquesta bitàcola.

Articles anteriors d'aquest autora

La sinistra (,) l’arcobaleno

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post