Cercar a Opinió
Oposicions | Oposicions |
|
|
| divendres, 18 abril de 2008 | |
No és la primera vegada que ho explique, fins i tot el gran Xipell en va
fer un acudit una vegada posant-ho en la boca del meu sòsia de paper premsa . Jo
crec que no s’ha de fer oposició, sinó oposicions. Oposicions a governar. Ja sé
que etimològicament no s’aguanta, però mantinc l’inversemblant teoria, que fer
oposició no ve d’oposar-se, sinó d’opositar. I esta tesi que jo mateix reconec
extravagant em va d’allò més bé per explicar-me ara. L’oposició, en general,
té el mal costum de votar en contra de tot el que proposa el govern. Res de
sorprenent si tenim present, que el govern votaria en contra, fins i tot,
d’apujar-se el sou si ho proposes l’oposició. No em facen dir ara qui va
començar abans. De poc importa.Hi ha un model d’oposició (i buscaré un exemple de fora de casa per no
ferir susceptibilitats) que representen a la perfecció els tres tenors del
govern català. El PSC, ERC i ICV. Quan en nombre de huit els republicans van
arribar a la Carrera de San Jerónimo, el Diputat Tardà va pronunciar aquella
contundent frase de: «que la moqueta no ens faci traïdors». Però van acabar
ballant-li els nanos a Zapatero i així els hi ha anat. La regidora de ICV a
Barcelona, la Sra. Mallol deia a la TV3 «estic més a prop dels okupes que dels
especuladors», dies més tard, el seu marit, el Conseller Saura, també d’ICV,
enviava els Mossos d’Esquadra a desallotjar okupes.
I el PSC, com a corifeu dels seus socis, cridava ben fort que no volien el transvasament. Mai. De cap manera. Ni una gota. Rodríguez Zapatero i Montilla eren la viva imatge d’una aixeta tancada. Ara, però, que a Barcelona li cal aigua per beure, poden decidir que el transvasament es diga aportació temporal, trasllat, canalització, compra dels drets d’aigua als regants o creïlla al forn. Tant se val. ERC en plena «evolució imparable», va més lluny i diu que ara s’ha de construir la canonada que duga l’aigua de l’Ebre a Barcelona, i que després, destruiran la infraestructura. Alça pataca! Això és el que vull dir. L’oposició té una responsabilitat immensa. Quasi més que el propi govern, perquè és l’oposició el refugi d’esperança democràtica quan les coses van malament. Quan cal un recanvi al poder. I si des de l’oposició estant, ens oposem a allò que acabarem tenint que fer quan governem (siga un gran transvasament, siga una simple modificació de crèdit), no només fem mal a la imatge del propi partit, i minem la credibilitat dels seus polítics, sinó que atemptem contra la base mateixa del sistema. És l’oposició, la mala oposició, qui alimenta el discurs de: «tots son iguals», «ara diuen això, però si manaren... », «fiat, fiat i tindràs un cotxe». Eixa colossal responsabilitat, hauria d’obligar als que ara estem a l’oposició a meditar de serenament, quin model de discurs hem de fer. A mi m’agradaria un discurs el suficientment honest, com per a que no canvie, estigues governant, o esperant per governar. I confie plenament en que el meu partit sabrà meditar-hi, i fer-ho. Enric Nomdedéu és regidor del Bloc a l'Ajuntament de Castelló »
Comenta aquesta notícia Encara no hi ha comentaris
» Deixa una opinió
|