Tot i això, el meu somni tenia un objectiu, si més no: Sueca. Però, ai, quin és l'objectiu de la política al nostre país? Tenim una idea del que volem ser? Obric parèntesi. Crec que els únics que ho saben són alguns habitants de la “provincia de Alicante”, aquests sí que saben el que són, i al PSjoquèséquè ja en pateixen la influència. Tanque parèntesi. Quin és el model a seguir? Després de viure tres anys al “Land” o país alemany de Renània, crec que el nostre objectiu hauria de ser acostar-se al més possible a aquesta gent en allò que ens puga fer millorar, que no és poc. En tres anys no he sentit cap polític alemany insultar un altre, ni molt menys cap sector de la població amb idees diferents, ço és, els votants d'un altre partit, ni actuar amb cap mena de supèrbia. També és cert que ací les majories absolutes són improbables perquè no existeix el bipartidisme galopant de les nostres contrades. Però les majories absolutistes són encara més impensables, pel tarannà de la política alemanya, tot al contrari del que ocorre a la nostra Mediterrània.

I la manca de supèrbia política, de sectarisme irracional dels posseïdors de la veritat absoluta convertida en model econòmic i espectacle total, fa que ací la vida de la gent siga més tranquil·la, que les ciutats estiguen pensades per als ciutadans i no que els ciutadans s'hagen d'adaptar als capricis dels tirans de torn en nom d'un suposat progrés econòmic que ara es demostra que no ens duu enlloc. Ara, quan l'atur puja al nostre país proporcionalment més que a la resta de l'estat. Ara, que veiem que no hi ha un sector fort al qual agafar-se quan fa fallida la construcció. A Alemanya, amb un altre model, molt diferent, ni se'n despentinen de moment, amb la crisi.

Això sí, pagar a Madrid, que no falte. Perquè, tot i la nefasta política económica (de futur) dels darrers anys i dècades, el nostre país aporta a l'estat més del que rep. I, a més, tenim, per aquesta mateixa nefasta política económica, una de les rendes per càpita més baixes de l'estat. Total, que entre que el que tenim no es distribueix bé i que tenim menys del que hauríem de tindre, toca estudiar en barracons, patir una manca de transports públics insultant i una sanitat pública en venda. Va bé. Mentre el PSjoquèséquè i el PPsíquesabenquè lluiten al nostre país pel govern de Madrid, el temps passa i nosaltres no avancem. Sense adonar-nos-en, som utilitzats en una lluita forastera conduïda per virreis locals. Per exemple, com es pot tindre la poca vergonya d'acusar el govern de Madrid de no donar prou diners al Consell sense dir, o amagant, que la situació era la mateixa fa sis anys, quan el poder allà el tenien els mateixos que ací? Això només té un nom: sucursalisme. Les reivindicacions no són sinceres, no es fan pel bé dels valencians, sinó pel bé del partit de Madrid, segons a aquest li convinga. I si convé callar, callen i no reivindiquen, com els passa als socialistes valencians en aquest cas.

 

Manuel Perucho és membre de Valencians pel Canvi i de Xúquer Viu

Més articles d'aquest autor

El dèficit democràtic al País Valencià