Possiblement els d'Honolulu no vinguen..., possiblement seran gent rica que no necessita travessar terra i mar per posar rajola, ni tampoc estaran massa seduïts per les palmeres de Benidorm... o Alacant, ells que tenen els cocoters..., però no serà per falta de ganes de Paco Camps, o d'altres senyors del PP, d'invitar-los a vindre i romandre. Ens falta aigua, diuen, i ara sí que va de veres. Però també podríem girar el raonament i dir que ens sobra gent. I també -seguint una lògica sil·logística- que ens sobra gent perquè hem convidat massa gent a vindre i establir-se, o perquè ens varen conquistar fa 301 anys... Nacionalisme és control sobre el territori i sobre els recursos i, com que a penes tenim aigua, poc tenim per a controlar en esta matèria i ens dediquem a pregar, a sol·licitar, a exigir...l'aigua als nostres veïns, que han d'exercir la seua solidaritat amb el nostre model de desenrotllament absolutament insostenible.

Som nosaltres els que hem triat eixe model de desenrotllament? Pense que en part sí i en part no. És cert que les grans decisions al respecte es van prendre fa ja molt anys, quan encara no teníem autonomia; però també és cert que des que tenim autonomia continuem insistint en la mateixa direcció, especialment a partir del moment en què el PP es troba amb una successió de majories absolutes. Potser hem venut la nostra ànima al diable... i ens importa una maleïda fava la terra dels nostres avantpassats (com potser també la llengua) i que col·laborem laboriosament a fer d'esta terra un immens mercat on tot es ven i en primer lloc la pròpia terra. Crec que un veritable nacionalisme valencià hauria de posar en primer lloc el retrobament de la pròpia ànima i de la pròpia dignitat. És veritat que en bona part la vam perdre fa 301 anys, però no ho és menys que dia a dia la estem perdent amb la crida a les multituds del «món mundial» (com diria algun graciòs, com jo per exemple) perquè vinguen a establir-se ací. Ens cal ja un nou model poblacional i de gestió del territori, i evidentment el PP no està per la labor de rectificar.

Jo personalment no em sent d'esquerres en moltes coses, però en esta qüestió crec que l'esquerra apunta en una direcció més raonable. Ara cal que nosaltres puguem posar més racionalitat, és a dir, més sentit comú i sobretot més sentit nacional. Cal fer un estudi profund de les limitacions que imposa la climatologia, l'edafologia, etc., i establir un model poblacional que siga la base d'un programa polític, del nostre programa polític.

Josep Lluís Mira i Conca és catedràtic de Geografia i Història a Alacant i membre d'Units per València.  

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post