Sembla que el Misteri va aclarint-se. Acompanyats per membres del col·lectiu presenciàrem la vespra i la festa del Misteri d’Elx en versió reduïda. Després la insuperable nit de l’Albà. Moltes cadenes de TV. Amics produint pel morbo dels accidentats. Tots esperant el nombre de ferits pels coets d’eixida (a Elx en diuen carretilles). Ja se sap, el Misteri no interessa. Allà a ponent sols interessen els nostres incomprensibles rituals. Pajín no es va deixar veure. L’estrella del socialisme valencià no va aparéixer i, per tant, no vam poder saludar-la. Sí que comptarem amb la inigualable presència del «diputado alicantino» Federico Trillo. L’home va deixar el pavelló ben alt com a Ministre de Defensa. Des del Yak 42 a la invasió de l’illot Perejil. Una nova gesta de l’exèrcit espanyol que va ser immortalitzada per Malena Gracia a les pàgines de l‘Interviu conquerint ella soleta un penyal ple de cabres. Mentre pensava estes coses, els candidats socialistes -Puig, Alarte, Romeu i Àbalos- es mostraven molt actius i atents. Tenen la canya preparada per a pescar. Supose que no deuen haver parat. Bé, jo tampoc no m’he mogut del País. Pot ser per allò de la crisi? Ja sabeu la màxima: home net, home quiet. No ho sé.

La veritat és que m’he mogut pel País i he fet un poc de tot. Sembla que a poc a poc superarem el ferragosto i s’accelerarà l’activitat. Vés per on els mitjans anuncien que dilluns hi haurà una nova aparició en forma de candidata socialista. No vaig errar el meu pronòstic a Elx, o potser sí? Però tot sembla indicar que el llarg dit mesetari afermarà el seu control sobre el que algun dia va aglutinar a les seues files un sector del valencianisme polític d’este País. I què farà esta gent?, em preguntava ahir un jove al FESTIU (enhorabona per l’organització, les actuacions, la resposta de la gent i el civisme. Per cert, i matrícula per al nostre regidor de Bocairent que va posar un autobús perquè els joves pogueren anar de concert sense haver d’agafar el cotxe). No ho sé, li vaig contestar. Les respostes, com les persones, seran variades. Nosaltres som el BLOC, les rebaixes ens agraden al comerç. I com diu la cançó dels d’Obrint, «avui no són dies de mirar-se als ulls i callar».

Ah!, els del la Gossa un deu. El nou disc en directe sona millor que el CD. Molt bones lletres i ritmes molt variats. No sé si finalment els meus amics de Sueca, el Vicent, el Voro i l’Enric, van poder saludar el lletrista de la Gossa. 

Enric Morera és secretari general del Bloc i diputat a les Corts dins del grup de Compromís

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post