En tres dies de la setmana passada les notícies sobre els problemetes judicials dels polítics italians han ocupat bona part dels diaris i dels noticiaris. Dimecres ens assabentem que a Campània han estat arrestades 23 persones del partit del ministre de Justícia, Mastella: quasi mig partit, i entre els detinguts es troba lla dona del ministre, alt càrrec en l’administració d'aquesta regió. Els acusen de corrupció, però és que el mateix ministre és investigat pels jutges per set hipòtesis de delicte relacionades amb la corrupció i la màfia.

Mastella fa un «emocionat discurs» de dimissió al parlament i l'hemicicle s’alça en peu per retre-li un aplaudiment apoteòsic i solidari (?). En els dies següents la senyora declara que se'ls persegueix políticament per ser catòlics, i tots dos llancen duríssimes crítiques als jutges italians, especialment a les «franges extremistes» brutals (sic) que han «segrestat» la senyora. Dos dies després Berlusconi és enviat a judici per corrupció. Òbviament això no és res per al Cavaliere, que porta anys sent jutjat i condemnat per delictes divesos. Quan els periodistes li pregunten què en pensa, contesta que espera que hi haja eleccions prompte per guanyar i reformar en profunditat la justícia contra «l’exèrcit roig de la magistratura».

El mateix dia, divendres, es fa pública la sentència del judici contra el president de Sicília: condemnat a cinc anys de presó i d’inhabilitació per exercir càrrecs públics per complicitat i per desvelar secrets. Com que a la sentència es diu que ha ajudat a un mafiós -i no a la màfia-, en eixir del jutjat els periodistes en lloc de demanar-li si li queia la cara de vergonya, li preguntaren si se sentia alleujat. Ell va afirmar que estava contentíssim, que pensava recórrer la sentència i que no pensava dimitir. Cal dir, però, que el procés estava en marxa durant les últimes eleccions regionals i les va guanyar igualment. L’adversari a les eleccions era la senyora Borsellino, germana del jutge assassinat per la màfia al 92. Va guanyar ell, no sé si a cap elecció a Sicília havia estat més clar què es votava.

Tots, excepte la senyora «segrestada» van anar, juntets i amb mig govern, a l’angelus de diumenge per expressar la seua solidaritat al Papa, a qui estudiants i professors «intolerants i contraris a la llibertat d’expressió» no van voler durant la inauguració de l’any acadèmic. Mentre passa tot això i no es parla d’altra cosa, Nàpols continua ofegant-se sota muntanyes de fem que, en molts casos, porten un mes al carrer.

Maria Folch és historiadora i viu a Roma. Manté aquesta bitàcola a internet.
Altres articles d'aquesta autora a Pàgina 26

Munezza

Nadal a Roma

La sinistra (,) l'arcobaleno

ROC & roll

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post